Els últims anys, la Cerdanya ha sabut transformar el seu model turístic històric basat en uns segons residents que ja en tenien prou amb descansar en un entorn de tranquil·litat, amb un nou model que proposa, a més, continguts culturals i patrimonials.

Així, els municipis de la vall han incorporat a les seves àrees de turisme equipaments, oficines, centres d'interpretació i rutes guiades que atrauen els segons residents que no coneixien en profunditat la realitat històrica de la comarca així com nous visitants de dia. Són el cas, per exemple, del renovat Museu Municipal de la Farmàcia Esteve de Llívia, l'Oficina de Turisme del Campanar de Puigcerdà, les noves sales del Museu Cerdà, el Centre d'Acollida Turística sobre el tractat dels Pirineus -que, si bé ara s'ha tancat, traslladarà els continguts al Museu Cerdà-, el Museu del Bosc de Bellver, l'Espai Ceretània de Bolvir i el Parc dels Búnquers de Martinet.

Paral·lelament a la creació d'aquests espais museogràfics turístics, cada any creix el nombre de companyies dedicades als serveis complementaris com ara excursions guiades, rutes a cavall, en bici, vols en globus o itineraris històrics. Amb tot, la comarca no ha fet l'esforç reclamat històricament des de les empreses privades d'unir tot aquest nou ventall d'ofertes en una única marca o plataforma que vengui la Cerdanya com un destí únic. Encara avui, una recerca senzilla sobre la Cerdanya als navegadors més usats com Google, no ofereix als possibles visitants una referència que unifiqui tots els serveis turístics de gran qualitat i l'oferta d'allotjament, comerç i restauració.

Sabedor d'aquesta mancança, el Consell Comarcal va iniciar fa uns anys un projecte de remodelació dels seus portals a Internet, però la crisi el va estroncar i ara ofereix una web turística desfasada, per continguts i visualment, i una de consum per als residents a la vall. En la mateixa línia, patronats comarcal i municipals de turisme fan la seva promoció pròpia per les xarxes socials, la qual cosa encara ha contribuït a dispersar l'oferta de la vall. El resultat d'aquesta dispersió general és la pèrdua de visitants en favor d'altres destins que sí que han organitzat la seva oferta turística.