El jaciment iberoromà del Castellot de Bolvir és l'únic on s'ha documentat arqueològicament un taller d'orfebre on es treballava l'or en la Catalunya antiga. El director de l'excavació, Oriol Olesti, ha explicat que fa uns anys que s'està desenvolupant un projecte d'estudi de l'explotació de l'or pirinenc a la zona de la Cerdanya i és en aquest context que pren relleu la troballa d'aquest estiu.
Olesti ha assegurat que "l'or pirinenc és un or conegut per fons d'època romana i també islàmica, i fins i tot hi ha fonts que parlen del Segre com un riu aurífer". En el marc d'aquest projecte, els arqueòlegs van excavar fa un parell d'anys un petit taller metal·lúrgic que van datar de la fase romana republicana, "al final del món ibèric ja en contacte amb Roma", assenyala Olesti. Enguany, el jaciment del Castellot participarà per primera vegada en la jornada de la Ruta dels Ibers que se celebrà a escala de tot Catalunya.
"Una petita gota d'or treballat, amb plata i coure, i altres partícules, trobades en un taller metal·lúrgic", diu Olesti, són la prova que documenta l'activitat d'orfebre que ja es duia a terme en època ibera al poblat del Castellot. Els arqueòlegs se centren ara a estudiar si aquest or procedia del Pirineu o si en canvi provenia d'altres zones fruit de l'intercanvi comercial.
La jornada de la Ruta dels Ibers, una proposta en l'àmbit català de promoció i visita de jaciments ibèrics, enguany està dedicada al comerç. Al Castellot es dedicarà la jornada a l'estudi d'una de les produccions que "creiem que havien desenvolupat els ceretans, que és la producció d'or", ha apuntat Olesti, que assenyala que "farem un taller d'estudi, amb algunes conferències, de com s'obtenia l'or a la regió pirinenca perquè els participants coneguin el procés d'obtenció".
Descobertes del 1992
Les restes del poblat iberoromà del Castellot van ser descobertes pels arqueòlegs Oriol Olesti i Oriol Mercadal l'any 1992. Va ser, però, a partir de l'any 2006 quan s'hi va començar a treballar gràcies a la voluntat de l'Ajuntament de Bolvir. L'excavació es du a terme amb subvenció de la Generalitat, l'Ajuntament, i l'Autònoma, que hi desenvolupa un campus d'arqueologia on es treballa amb els estudiants del grau d'arqueologia.
La campanya d'excavacions a les restes iberes del Castellot de Bolvir han tret a la llum, també aquest estiu, una torre de la muralla romana que ha sorprès els arqueòlegs, ja que en desconeixien l'existència.
La torre es troba en el pas d'entrada al jaciment i per aquest motiu no s'havia excavat encara en aquest lloc. El codirector de l'excavació, Jordi Morera, explicava el mes de juliol passat que "teníem coneixement que els romans en arribar a l'assentament al segle II havien fet moltes reformes, havien fet un front murallat i dues torres a la porta d'entrada". Per això, apunta Morera, "el descobriment d'aquesta torre en una de les puntes de la muralla ha estat sorprenent". En aquesta campanya està previst seguir descobrint tota la corona de la muralla medieval.
Durant gairebé dos mesos els arqueòlegs han estat excavant, restaurant i consolidant les estructures descobertes enguany al jaciment iberoromà del Castellot de Bolvir. El jaciment té un vessant científic i didàctic, i aquesta implicació amb la formació permet que joves estudiants puguin treballar en el conjunt del Castellot. Durant tres setmanes de juliol una cinquantena d'estudiants, de Catalunya, Espanya i França, van passar pel jaciment per tal d'ajudar els arqueòlegs en les tasques.
Un dels objectius d'aquest estiu era continuar documentant la muralla medieval per tal de fer tota la corona que envoltava l'assentament. I un altre, seguir excavant la part interna per tal de tenir informació de les tres fases: ceretana, republicana i medieval.
La troballa de la torre, pensant que n'hi havia una a cada punta de la muralla, va ser en el seu moment una sorpresa, i un canvi respecte a la feina prevista per a aquest estiu. A part de la torre i de la conclusió que avui s'apunta sobre el taller d'or, durant l'excavació s'han trobat moltes peces petites i trossos de ceràmica, com ara una petita destraleta, doble destral, que vinculen a l'època republicana romana i de la qual no se sap quina utilitat tenia.
