Molts veïns de la Cerdanya podran veure per primera vegada cara a cara la Mare de Déu romànica del seu poble; una talla que va desaparèixer robada, venuda o cremada a l'inici de la guerra civil espanyola, l'any 1936. Un aficionat a l'art romànic de Barcelona fa quaranta anys que col·lecciona reproduccions de les figures romàniques que es fa fer amb fusta i ara n'exposa una mostra al Museu Cerdà de Puigcerdà.

La formació d'aquesta col·lecció és la història d'una passió inèdita que ha hagut de superar entrebancs tècnics i burocràtics increïbles. Amadeu Fité és un veí de Barcelona molt aficionat a l'art romànic. Després de llegir un llibre sobre les Mare de Déu de l'Alta Cerdanya desaparegudes, li va entrar la dèria de recuperar-les: «es tracta de fer la reposició de figures de les que en tenim documentació i que són patrimoni de la Cerdanya». Aquesta primera proposició ja no va ser fàcil: «l'ofici de tallista pràcticament s'ha perdut, tan sols en queden a Olot, i tenen tanta feina que fer-los un encarrec és molt car... jo en volia fer 45 i no tinc capital». A partir d'aquí, Fité va contactar amb artesans d'un poble de l'Ecuador amb una gran dedicació al tallisme, des d'on li envien les reproduccions, amb cert entrebancs: «per enviar-me les talles han d'anar acompanyades d'un certificats que avisa que no formen part del patrimoni nacional per demostrar que no es tracta de tràfic d'art... i una vegada aquí he hagut de passar tot de controls com ara els de droga perquè venen en paquets que semblen de tot menys Mare de Déus».

Generalment Fité té les 45 talles romàniques, de la Cerdanya i de la resta de la demarcació de Girona, a casa seva: «les tinc a les golfes, però si pogués les tindria al menjador...» Ara, gràcies a un contacte amb el Museu Cerdà, Andreu Fité ha pogut organitzar una exposició que sota el títol 'Mare de Déus desaparegudes. Juliol 1936 Cerdanya', porta a la vall per primera vegada des de llavors la representació de les figures romàniques venerades a les ermites de la Sagristia de Puigcerdà, les dues de Quadres, Veders, Saneja, Bolvir, Coborriu, Gréixer, Guils, Isòvol, Meranges, Pedra, Soriguerola, Talltorta, Urtx i Ventajola.

La visió de sobte de les 16 reproduccions de les Mare de Déu exposades una darrere l'altre en vitrines impacta. En veure les seves expressions i formes imperfectes, un té de seguida la percepció del temps palpable. Les talles tenen una aura de misteri que es fan contemplar amb respecte. Es pot fer fins al Museu Cerdà fins el 15 de gener.

«Recupero el patrimoni visual»

Andreu Fité argumenta en el tríptic que convida a visitar la seva exposició que «en l'etapa dels avalots del 1936 el patrimoni cerdà va patir una davallada molt important que el va deixar gairebé extingit. En les ermites que trobem al llarg de totes les gran rutes del romànic de la comarca, les Mare de Déu van ser un dels centres preferencials de la destrucció sistemàtica».

Les causes i factors que va provocar la desaparició de cada una de les Mare de Déu de la Cerdanya en esclatar la Guerra Civil, un període de lluites anarquistes a la vall, no consten en la bibliografia existent sobre les talles. Fité explica que «la bibliografia no especifica si van ser cremades o van ser venudes...tant, no hem pogut saber; el que consta oficialment és que van desapareixer, però majoritàriament van ser cremades». Davant d'això, Fité remarca que el que fa ell és recuperar la imatge d'aquell patrimoni romànic de la Cerdanya. Fité també vol aprofitar l'exposició per contactar amb els cerdans que coneguin històries o llegendes al voltant de les Mare de Déu de la Cerdanya i ha fet una crida perquè li expliquin.