Des del seu nou despatx gaudeix, com tot l’hospital, d’unes vistes privilegiades a la Tosa, el Puigmal i tot l’entorn de cims de la Cerdanya. El sol hi entra amb força i dóna a l’espai un aire de tranquil.litat. De la porta enllà, però, el nou director de l’Hospital de Cerdanya ha de batallar amb pressions i reptes dels dos costats de la frontera. Ha canviat les emergències mèdiques -la seva especialitat- per un projecte de sanitat pioner a Europa.

Vostè és una persona d’acció, per què agafa el càrrec?

És una feina de despatx però no està exempta d’acció. En general m’agraden els reptes i és un projecte viu. És un projecte únic a Europa que abasta una regió molt turística i molt rica de cultures. Em va seduir la idea. També hi ha molta feina sobre el terreny.

El transfronterisme li afegeix un plus de complicació i burocràcia...

Sí, l’encàrrec de país que tinc és que l’hospital sigui únic amb els dos sistemes sanitaris confluint sota una manera de treballar. El fet que el centre estigui en territori català és circumstancial. La dificultat burocràtica sí que és casar els dos sistemes de salut. Després hi ha aspectes de caire financer que cal acabar d’encaixar, però no ha de ser difícil.

Les cadenes polítiques d’un i altre costat de la frontera estan estabilitzades o busquen més protagonisme?

Jo diria que la presència de cada país està bastant estabilitzada. Hi ha més presència catalana perquè també hi fa més inversió. També és cert que hi ha més pacients catalans perquè ja estaven fidelitzats amb la Fundació Hospital de Puigcerdà. Per això el nostre repte és fer venir els pacients de l’Alta Cerdanya, als quals hem de convèncer.

El principal repte de l’hospital és arribar a la proporció 60/40 entre pacients d’un i altre costat, quines estratègies aplicarà?

A la porta més gran de la casa, la d’urgències, es veu que estem al voltant del 30% de francesos. Aquests vénen perquè hi són a prop i perquè els envien les estacions, ja que el 60% dels pacients són per traumatismes. Hi ha feina a fer, però el percentatge està creixent. Tenim més feina a fer amb els metges de capçalera.

És clar, perquè el pacient de l’Alta Cerdanya pot triar metge...

Els metges francesos tenen molt el sentiment que els pacients són seus perquè els han tractat tota la vida. Crec que els hem de mimar, convocar i explicar les possibilitats enormes que té l’hospital. De fet, l’hospital està sobredimensionat per la condició d’aïllament al mig del Pirineu. És un hospital que ha de resoldre coses que en un àmbit metropolità potser ho faria un altre. El nivell dels equips mèdics és molt alt... La idea és que la gent va on ha anat tota la vida, encara que l’hospital de Perpinyà estigui més lluny, i els metges tenen el costum de derivar cap allà. Però crec que amb un esforç explicant el catàleg de productes, coneixent-nos personalment, tenim terreny a guanyar. No han de tenir la sensació que perden el client, i això ho podem fer tenint accés a la informació i als tractaments.

Tampoc són gaires, els metges de capçalera...

Una trentena. Són privats i els pacients els trien i posteriorment l’estat els retorna el cost.

Un altre dels reptes principals és un nou Pla Estratègic... què ha de fixar?

Principalment prioritzar la captació de pacients francesos i facilitar la complexitat clínica i burocràtica del sistema francès. Hi ha una part visible de la feina que fa que els francesos se sentin com a casa, amb els seus usos i costums, i una part més de rerebotiga en la qual hem d’encaixar aspectes com el pagament dels serveis. Intentarem que els francesos s’ajustin més al model català, en què l’hospital ofereix uns serveis i després els factura a qui toqui.

Quin calendari preveuen per a l’aprovació de la nova fase del Pla Estratègic?

La redacció hauria d’estar enllestida pel primer trimestre d’aquest 2017. El que toca ara és aprovar la nova fase del pla, que té una vigència de cinc anys i es va activar el 2015. La comissió executiva haurà d’aprovar ara la feina concreta a fer.

Una de les demandes dels treballadors és ampliar la plantilla...

Bé, ja he tingut un contacte informal amb el comitè d’empresa, i vaig veure que és un comitè molt dialogant, que es creu molt el projecte. Els seus membres parlen sempre en termes de qualitat i organització. Fan reivindicacions molt coherents amb les línies estratègiques, una primera de les quals és dimensionar l’hospital. És a dir, veure l’empresa en global, veient si tenim els treballadors que toca per cada servei o activitat, més que no pas mirar el nombre d’empleats.

De manera que la plantilla de l’hospital ja no creixerà gaire...

Crec que ja està molt ben dimensionat perquè ja venia de l’antic hospital. No crec que la plantilla tingui grans fluctuacions perquè serveix a una població estable. Per exemple, la taxa de natalitat de la regió és la que és i la població s’està envellint. Al final l’activitat s’estabilitza per l’entorn que tens.

Un altre dels problemes eterns de l’hospital és el trasllat dels difunts francesos, ara han impulsat la via diplomàtica...

S’ha de poder solucionar, de la mateixa manera que es va solucionar amb els naixements. Amb els decessos entren les lleis entre països i les funeràries que s’han de posar d’acord. Pensem que s’han de posar d’acord els països aplicant una solució a la qual ja han arribat Espanya i Portugal. Un acord entre ambaixades permetria considerar com un simple trasllat el que ara és una repatriació funerària. No és un problema de quilòmetres sinó de frontera. La normativa europea ja dóna permís als països per alleugerir els tràmits de trasllats en les zones frontereres. Nosaltres hem de fer de catalitzadors. Hem d’insistir que tenim aquest problema.

Creu que ho podran resoldre durant aquest 2017?

Home, hi posarem molta empenta perquè per a nosaltres és molt important. Es tracta d’una qüestió molt delicada perquè en cap moment volem que es pensin que ens traiem de sobre els malalts terminals francesos quan de vegades els expliquem les dificultats que trobaran ara per traslladar el difunt.