Hi ha un camí d'entrada i sortida del Pirineu que no passa pel Túnel del Cadí. Ni per la històrica collada de Tosses, que va veure arribar els primers estiujants el segle XIX. És un camí, però, més antic que els del turisme que ara lluita per sobreviure entre l'asfalt i les grans infraestructures. És el Camí Ramader de Marina, aquell que històricament havien utilitzat els pastors per conduir els ramats de la muntanya a les pastures més baixes i que ara els ajuntaments de Llívia, Lluçà i Santa Margarida i els Monjos volen reimpulsar per donar a conèixer allò més autòcton del país, trepitjant-lo.

La iniciativa va néixer ara farà dos anys, amb l'anterior equip de govern de CiU, que va possibilitar la coordinació amb els consistoris de Lluçà, a Osona, i Santa Margarida i els Monjos, a l'Alt Penedès, i la Fundació del Món Rural. Arran d'aquell acord, es va signar un conveni entre Santa Eulàlia de Puig-oriol (Lluçà) entre les llavors alcaldesses de Santa Margarida i els Monjos, Imma Ferret; Llívia, Sílvia Orriols; i Lluçà, Eva Boixadé. El pacte va establir la creació d'una comissió tècnica que posés fil a l'agulla. L'objectiu marcat des de l'inici va ser crear una ruta turística que segueixi els camins històrics de la transhumància. En aquest sentit, Llívia té una llarga trajectòria en el culte a l'antiga transhumància i encara ara celebra una gran festa veïnal una vegada a l'any per pujar els ramats a les pastures altes de les Bulloses, que són propietat de l'Ajuntament de Llívia tot i ser en territori de l'estat francès. Amb aquest mateix objectiu, el consistori tenia sobre la taula el repte de recuperar o condicionar la gestió de l'Hotel Boneshores de les Bulloses per tal de promoure l'entorn com a punt de partida de la ruta de la transhumància.

Ara, aprofitant la revifada que ha experimentat el projecte a partir de la celebració recent del primer Congrés de la Transhumància, els tres ajuntaments s'han decidit a reimpulsar el projecte per tal que la ruta sigui aviat una realitat turística per a tots els públics. Actualment ja existeix un itinerari que segueix els antics camins ramaders des de la Cerdanya fins al mar. Ja l'han fet excursionistes i ciclistes, que n'han deixat el testimoni en diversos blogs i portals a les xarxes socials. Els consistoris, però, volen fer un pas més enllà i senyalitzar el camí i promocionar-lo al gran públic com una ruta per conèixer el país pas a pas, des dels cims del Pirineu fins a les planes a tocar del mar. El Camí Ramader de Marina gaudeix del suport de l'Insititut de Desenvolupament de l'Alt Pirineu i l'Aran (Idapa) i de la Fundació del Món Rural, que promou el dinamisme econòmic en les zones menys poblades del país. La ruta recorre més de 200 quilòmetres travessant els paratges encara naturals de la Cerdanya, el Ripollès, el Berguedà, la subcomarca del Lluçanès, el Bagès, l'Anoia i el Penedès. L'objectiu és que la ruta es pugui fer a peu, en bicicleta o a cavall i aporti a l'oferta d'itineraris turístics del país una nova fórmula equiparable a altres grans marques, com ara el Camí dels Bonshomes, el Camí de Sant Jaume, el Meridià Verd o més recents, com ara el Pirinexus. La intenció dels tres ajuntaments és posar-se en contacte amb els consistoris dels indrets per on passa la ruta per tal que s'impliquin en la seva dinamització i, així, al llarg d'aquest any 2017, se li pugui donar l'impuls definitiu.

Segons reconeix el departament d'Agricultura, «la xarxa de camins ramaders està formada per aquells camins públics per on discorre o ha discorregut tradicionalment el trànsit ramader en els desplaçaments vinculats a la transhumància». Els camins ramaders estan protegits i regulats per la llei 3/1995, del 23 de març, de vies pecuàries. La llei estableix que els camins ramaders són béns de domini públic i contempla el passeig com a ús complementari.