En alguns mapes i guies encara hi apareix com un edifici abandonat, a la zona del Puigpedrós i a tocar de l'estany del Malniu, però, des de fa pràcticament un any, aquesta antiga cabana de pastors de Ger abandonada a la dècada dels 80 s'ha convertit en el refugi de La Feixa gràcies a la transformació que n'han fet la parella formada per Jordi Fernàndez i Raquel Navarro.

L'Ajuntament de Ger, propietari de l'edifici, va posar a concurs la restauració i gestió d'aquesta antiga cabanya com a refugi. El projecte del cerdà i l'osonenca va ser el que va obtenir més puntuació, i aviat farà un any que van obrir portes, després de fer ells mateixos les importants obres d'adequació necessàries i finançades per ells, amb un concepte de refugi que, asseguren, «s'allu-nya de la majoria d'equipaments d'aquestes característiques. Normalment els refugis són espais de pas on els inquilins s'han d'adaptar, en la majoria d'ocasions, a unes condicions que no serien les desitjables». És per això, expliquen, que han volgut «trencar el que la gent té al cap quan parlem de refugis i intentar que qui vingui s'hi trobi a gust». Això ho fan, diuen, oferint un bon menjar i àpats de qualitat (amb opcions per a vegetarians i amb productes de proximitat i ecològics), i procurant que la gent no passi fred i pugui dormir en un llit el màxim de còmode. «És a dir, que se senti com a casa, en un espai confortable», afegeixen. Han optat per tenir únicament 12 places, «però que l'espai sigui més ampli i acollidor».

Fa pocs mesos que han obert, però, de moment, el perfil dels seus usuaris són famílies amb nens, així com també grups que volen fer sortides per la munta-nya aprofitant el GR-11 que passa per la zona. «Apostem per una atenció personalitzada i a mida, i de moment ens ha funcionat, i hem ofert la possibilitat a grups d'amics i colles petites a fer trobades al refugi. Nosaltres els deixem l'espai perquè puguin utilitzar-lo amb llibertat. Això agrada perquè l'entorn és impressionant i també hi ha molta tranquil·litat», explica la parella. A més a més, en els dar-rers mesos han intentat generar activitat proposant sortides a l'entorn i tallers sobre teràpies naturals, una temàtica que volen continuar explotant.

De moment, compaginen la gestió del refugi amb les seves feines, però esperen, algun dia, poder-s'hi dedicar completament. El seu gran objectiu és contagiar a la resta de refugis de la zona la seva filosofia. «Sabem que és difícil, però nosaltres hi creiem molt», asseguren. També tenen entre mans altres projectes de caire social, que encara estan concretant.

A l'hivern només s'hi arriba amb raquetes, perquè la neu impedeix accedir-hi amb cotxes. L'hora de camí per trobar la casa és una excursió que pot servir d'excusa per conèixer l'espai.