Cerdanya, la vall inundada

La comarca manté l'històric reg a manta de 10.000 m3/ha cada any en contra del desig de renovació de la Generalitat

04.06.2017 | 08:39

La implantació cada cop més gran del sistema de reg per aspersió a Prullans gràcies a la millora del seu Rec Gros ha posat sobre la taula del món ramader el debat sobre el projecte etern de renovar el tradicional sistema de reg per inundació a la Cerdanya. La vall és un sistema de conreus i explotacions ramaderes que se sosté gràcies als 16 principals recs o sèquies que agafen aigua del Segre per dur-la als prats. Aquest és un dels secrets més ben guardats a la comarca. En general, els turistes i els segons residents la veuen com un paradís natural de prats verds davant de casa, però sense la feina diària dels ramaders amb les sèquies, els prospectes de les immobiliàries ensenyarien prats grocs de secà.

Així és com a través d'un sistema de torns gestionat de forma diferent per cada comunitat de regants, els pagesos inunden els seus prats deixant les escomeses obertes. Cada dia des de fa segles. Aquest és un sistema poc sostenible que suposa un consum mitjà de 10.000 metres cúbics per hectàrea i any. El sistema per aspersió comportaria, en canvi, una rebaixa de prop del 40% amb un consum mitjà de 6.500 metres cúbics per hectàrea i any. La Cerdanya, però, topa amb una sèrie de factors que fan que en ple segle XXI el reg automàtic, ja sigui per aspersió o gota a gota, sigui anecdòtic, tal com han remarcat des del departament d'Agricultura.

El Pla Director Urbanístic de la Cerdanya apuntava ja l'any 2008 la necessitat de renovar el sistema històric de reg a la vall. El text ja apuntava abans de la crisi que «les pèrdues d'aigua de la xarxa de recs de la Cerdanya és força elevada a causa del poc manteniment que es realitza sobre aquestes instal·lacions; moltes vegades aquesta falta de manteniment està relacionada amb l'abandonament dels camps de conreus. Aquest model es considera poc sostenible i actualment es proposa la substitució d'a-quest recs, abundants a la Cerdanya, pel reg per aspersió o per gota a gota... Aquesta modernització dels sistemes de reg permet més eficiència en l'aplicació de l'aigua i un estalvi en el consum».

Actualment, la Cerdanya rega una superfície de 2.765 hectàres gràcies a les setze grans sèquies que agafen l'aigua del Segre o dels seus afluents. Es tracta d'infraestructures de transport d'aigua creades en bona part durant el segle XIX a Catalunya i que aprofiten el pendent del terreny per fer arribar-la als prats originàriament de secà. Municipis com Lles, Llívia, Puigcerdà i Fontanals tenen fins a tres sèquies que creuen el terme sota la gestió diària i invisible dels ramaders, que des de fa dècades inunden els seus prats. Les sèquies formen un esquelet amagat que creua la vall d'un costat a l'altre portant-hi la riquesa i els conreus a través d'una aigua cada cop més escassa. El mateix Pla Director recorda que més enllà de l'activitat ramadera, la Cerdanya viu una situació poblacional excepcional amb períodes en què pot arribar a multiplicar per sis el padró habitual, d'uns 18.000 veïns. Això comporta puntes de consum que poden deixar la vall sense aigua.

Els entrebancs per als ramaders cerdans per instal·lar el reg per aspersió són diversos. D'una banda, es dóna la situació que la majoria d'agricultors de la vall treballa unes terres que no són seves. No tan sols això, sinó que el seu conreu s'aferra a un contracte oral que en moltes ocasions es renova d'any en any. Això fa molt difícil que un ramader es decideixi a fer la inversió necessària per al regatge per aspersió, la qual pot arribar a requerir més de cinc anys per ser amortitzada. Un altre entrebanc és la mateixa orografia. A Prullans la modernització és possible gràcies també a la situació elevada de la captació del Rec Gros, la qual cosa fa que l'aigua baixi amb una pressió suficient per fer funcionar els recs. En altres sèquies properes al Segre, el sistema obligaria la instal·lació de bombeig, que fa més costosa la renovació.

Amb aquests d0s entrebancs, el departament és ascèptic quant a la modernització del regatge a la Cerdanya. El sector ramader, però, ha apuntat que la situació pot canviar el dia que la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE), òrgan regulador dels cabals, decideixi cobrar els litres d'aigua de les captacions, extrem que des de l'administració no es veu impossible.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema