Alp ha estat aquest dimarts l'epicentre de la indústria forestal catalana amb la subhasta, per part del departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, de fins a 76.065 tones de fusta dels boscos del país. En la subhasta hi han entrat lots de la Cerdanya, Alt Urgell, Pallars Sobirà, Solsonès, Segrià i Berguedà. A l'acte, concebut com una jornada de treball i trobada del sector, hi han concorregut un total de 19 empreses. L'acte té l'objectiu de ser una plataforma per reivindicar la indústria de la fusta com una eina de bona gestió forestal.

Així, la directora general d'Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi, Montse Barniol, ha asse-nyalat que, «a més de fer la subhasta, aquest dia és un punt de trobada per a totes les empreses i actors del sector de la fusta». La directora ha apuntat que «la fusta que se subhasta és la dels espais forestals que considerem que ja està a punt de ser aprofitada pel sector fuster, això millora les masses forestals». Es dóna el cas que a la subhasta d'Alp també hi han assistit membres de govern de Navarra per conèixer la metodologia de subhasta que es fa a Catalunya i així poder-ho exportar al seu territori en els pròxims anys.

La venda d'aquesta fusta no tan sols respon a la voluntat dels propietaris forestals sinó també a la gestió ambiental dels boscos, segons ha remarcat l'enginyer forestal del departament Xavi Figuera. L'extracció dels arbres permet a les masses forestals millorar la seva biodiversitat, el creixement dels arbres, l'accés als boscos i el cicle de l'aigua, segons han remarcat tècnics del departament.

La comarca que més fusta ha aportat a la subhasta és el Berguedà amb 19.200 tones, seguida de la Cerdanya amb 15.500 tones de fusta, l'Alt Urgell n'ha subhastat 9.000 tones, el Pallars Jussà 8.200 tones, el Pallars Sobirà 7.800 tones, l'Alta Ribagorça 7.000 tones, el Solsonès 1.900 tones, el Segrià 1.000 tones, la Garrotxa i Ripollès 800 tones cadascuna i la Noguera i Osona 200 tones.

La Generalitat posa en pràctica dos sistemes per subhastar la fusta. D'una banda, el sistema «en peu», en el qual es marquen els arbres que han de ser talats perquè posteriorment siguin les serradores les que assumeixen la feina de tala i extracció del bosc. L'altre és el de «fusta en producte», pel qual és el mateix departament el que tala els arbres i els transporta fins a la serradora.