Fabián Martín ha traspassat recentment els tres establiments que tenia a Barcelona per centrar-se en l'establiment de Puigcerdà.

Què tenen en comú la música i la gastronomia?

Les dues coses són arts. La pintura, l'escultura, la música, la cuina... es fan amb les mans i la imaginació, de manera que poden casar bastant bé.

Quina música pot «maridar» bé amb les seves pizzes?

Qualsevol cosa que és bona sempre es marida bé amb una altra cosa bona. És com la massa d'una pizza i l'ingredient que hi poses a sobre: si ho mescles amb sentit i amb carinyo, segur que surt tot bé.

La pizza té una fama immerescuda de menjar ràpid, calòric i poc sa?

Si la té és que se l'ha guanyat. Moltes vegades, si quelcom té mala fama, és que alguna cosa ha fet. I com que sempre es mira més el negatiu que el positiu, doncs acaba pesant més. I això passa en tots els àmbits: pastisseria, pizzeria o restaurants de paella. En tots els casos hi haurà gent que ho faci bé i gent que no tant bé. Allà cadascú amb la seva consciència, però és cert que la pizza en els últims anys ha estat més relacionada amb el menjar ràpid que no pas amb gastronomia d'alt nivell.

Què té de bo la pizza, a més del gust?

És fàcil de menjar i, si la fas amb sentit comú, et permet posar-li qualsevol ingredient a sobre. I també és relativament assequible per a totes les butxaques. Per això crec que té tant d'èxit i que cada dia es consumeix més. Hi ha molts llocs aquí Catalunya i Espanya on es fa una bona pizza.

Títols com el de millor pizzer del món, l'ajuden a reivindicar aquest producte?

No. Jo ja no faig res per reivindicar res. Només intento fer les coses el millor que puc, molestar el menys possible a la gent, fer la meva vida i si aconsegueixo guanyar un campionat, fantàstic, però no vull demostrar res. A la meva vida tinc coses més importants. Hi haurà gent que li encantarà i altres a qui on li agradarà gent el que faig. Però si fas les coses amb honestedat, tant les coses positives com les negatives no t'afectaran. En els últims mesos s'ha centrat en el seu restaurant de Puigcerdà, lluny de l'estrès de la ciutat.

Què li està aportant aquesta experiència?

En part volia intentar anar una mica menys de bòlit cada dia. Perquè això de la gastronomia és un món molt estressant, la pressió és immensa, i arriba un moment en què un no pot arribar a tot.

Propicia també la creativitat?

Bé, la veritat és que si treballes molt no tens temps per pensar. Però la creativitat t'arriba quan menys te l'esperes. A mi em pot venir en qualsevol moment, mirant qualsevol cosa, que no té per què ser de menjar. Pot ser escoltant música, veient una obra de teatre... se't pot ocórrer una idea i plasmar-ho en el menjar.

Vostè no deixa de reinventar-se. Ja sap quins seran els seus propers passos?

Sé el que vull fer, però no sé com fer-ho exactament. Però això també és el més divertit i bonic, perquè quan menys t'ho esperes se t'acudeix una cosa, coneixes una persona, veus quelcom en algun lloc... i això fa que canviïs una idea, un concepte, qualsevol cosa.