Hi torna a haver moviment al jaciment iberoromà del Castellot de Bolvir. Com cada estiu, una munió d'estudiants envaeixen de sobte les restes i trenquen la seva tranquilitat habitual al cor de la Cerdanya. Des del 2006, joves de, principalmente, la Universitat Autònoma de Barcelona liderats per experts arqueòlegs i historiadors miren d'anar treient l'entrallat d'aquest poblat que passa per ser el més important excavat als Pirineus. Aquest any el gran objectiu és aprofondir en l'estudi de la fase romana del jaciment.

Amb aquesta intenció, l'equip de treball ha obert una nova àrea d'excavacions. Es tracta d'una zona de grans edificis situada al costat de la muralla que, si bé es tenia identificada, encara no s'hi havia excavat. Un dels directors de la campanya, Joan Oller, ha explicat que la nova fase de treballs «ens permetrà avançar en l'estudi, no només de l'urbanisme en la fase romana, sinó també del coneixement de com vivien els romans en el poblat del Castellot. El període romà republicà és molt interessant en el jaciment, però per ara és el més desconegut». En aquest sentit, se sap que quan els romans es feien seu antics poblats ibers el transformaven per adaptar-los a les seves necessitats i costums. Així, segons ha remarcat Oller, el més probable és que els pobladors romans ocupessin el turó del Castellot de Bolvir com a enclavament estratègic per al pas humà per als Pirineus i així aprofitar la conca natural del Segre. Així, el jaciment cerdà tindria la finalitat de centre de suport a les tropes romanes en els seus desplaçaments per a les campanyes arreu de la península.

Més enllà d'aquest anàlisi sobre els anys romans del poblat, els estudiants arribats d'arreu de Catalunya i l'estat també treballaran durant tot el mes en l'excavació de la muralla perimetral, de la qual ja se n'han descobert vint metres. En aquesta part de la muralla reoberta, els arqueòlegs han trobat en anteriors campanyes el rastre d'una torre d'origen romà. Amb aquest tram de mur ja a la llum, Oller ha remarcat que «sembla que la muralla seguiria tot el perímetre del poblat, és molt interessant per entendre l'estructura del poblat en època medieval». Els estudiants també continuaran les excavacions a les zones de sitges, les quals donen molta informació pel que fa a l'activitat social i econòmica dels pobladors. El poblat va ser descorbert a principi dels anys 90 per part dels arqueòlegs Oriol Olesti i Oriol Mercadal, actual director del Museu Cerdà de Puigcerdà. La seva explotació és un dels puntals de l'actuació cultural i estratègica per a Bolvir.