Els efectes del canvi climàtic ja són aquí i les comarques del Pirineu, amb una economia lligada a la climatologia, seran de les primeres que hen patiran les conseqüències. Un estudi tècnic realitzat per l´empresa l´Espigall per a l´Oficina Catalana del Canvi Climàtic avisa que la Cerdanya i l´Alt Urgell haurien de canviar els seus cultius tradicionals de cereals i farratges per deu nous cultius que s´adaptaran millor a les noves temperatures, més altes. Això comportaria també el canvi d´alguns hàbits en la gestió dels ramats fent que el bestiar s´estigui entre la primavera i la tardor en boscos i pastures mitjanes i no a la vall per tal d´alliberar els prats de conreu. La proposta suposaria un augment de rendabilitat del 115%.
L´estudi ´Adaptació al canvi climàtic del sector agrícola de l´Alt Pirineu i l´Aran; riscos i oportunitats´ apunta que el canvi climàtic farà entrar a les valls del Pirineu el clima mediterrani sec en un termini d´entre 13 i 33 anys i una conseguent arribada d´hiverns més suaus sense grans gelades i els estius ´més llargs, calorosos i, especialment, secs´. Així, l´estudi assenyala que la mongeta és el cultiu que millor s´adaptarà a les noves condicions de la Cerdanya i l´Alt Urgell i més rendiment econòmic aportaran, amb el 66% del total. Després de la mongeta, també caldrà plantar, en aquest ordre, vinya, que aportarà el 17% dels ingressos; perers, amb el 10%; i pomeres, patates i sègol. L´estudi ha xifrat en 142 milions d´euros el negoci que generarien els deu nous cultius al Pirineu amb una zona de cultiu de 26.104 hectàrees. A aquesta quantitat, caldria sumar-li el negoci que continuaria generant els prats encara destinats als farratges, uns 39,1 milions d´euros pel cultiu de 27.431 hectàrees. Amb tot, l´estudi apunta que ´a l´horitzó 2030-2050, amb un 48,8% de la superfície destinada a la proposta d´implantació de deu cultius i la resta igual que la distribució actual, s´arribaria a generar un total de 181.128.468 €. Aquest valor tan significativament important és conseqüència d´un canvi radical dels ingressos de les zones de secà on els cultius herbacis, majoritaris en l´actualitat, passen a ser parcialment substituïts per cultius llenyosos, com ara la vinya o alguns fruiters. Aquest fet, juntament amb l´ocupació massiva del regadiu per horta, explicaria aquest increment tan impactant d´ingressos, del 114,9%, respecte a la situació actual i del 136,1% respecte a la situació futura, la del període 2030-2050´.
