Els efectes del canvi climàtic ja són aquí, i les comarques del Pirineu, amb una economia lligada a la meteorologia, seran de les primeres que en patiran les conseqüències. Un estudi tècnic elaborat per l'empresa l'Espigall per a l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic avisa que la Cerdanya i l'Alt Urgell haurien de canviar els seus cultius tradicionals de cereals i farratges per deu nous cultius que s'adaptaran millor a les noves temperatures, més altes. Això comportaria també el canvi d'alguns hàbits en la gestió dels ramats i faria que el bestiar s'estigués entre la primavera i la tardor en boscos i pastures mitjanes i no a la vall per tal d'alliberar els prats de conreu. La proposta suposaria un augment de rendabilitat del 115%.

L'estudi «Adaptació al canvi colimàtic del sector agrícola de l'Alt Pirineu i l'Aran; riscos i oportunitats» apunta que el canvi climàtic farà entrar a les valls del Pirineu el clima mediterrani sec en un termini d'entre 13 i 33 anys, i una consegüent arribada d'hiverns més suaus sense grans gelades i els estius «més llargs, calorosos i, especialment, secs». Així, l'estudi assenyala que la mongeta és el cultiu que millor s'adaptarà a les noves condicions de la Cerdanya i l'Alt Urgell i més rendiment econòmic aportarà, amb el 66% del total. Després de la mongeta, també caldrà plantar, en aquest ordre, vinya, que aportarà el 17% dels ingressos; pereres, amb el 10%; i pomeres, patates i sègol. L'estudi ha xifrat en 142 milions d'euros el negoci que generarien els deu nous cultius al Pirineu amb una zona de cultiu de 26.104 hectàrees. A aquesta quantitat, caldria sumar-hi el negoci que continuarien generant els prats encara destinats als farratges, uns 39,1 milions d'euros pel cultiu de 27.431 hectàrees. Amb tot, l'estudi apunta que «a l'horitzó 2030-2050, amb el 48,8% de la superfície destinada a la proposta d'implantació de deu cultius i la resta igual que la distribució actual, s'arribaria a generar un total de 181.128.468 ?. Aquest valor tan significativament important és conseqüència d'un canvi radical dels ingressos de les zones de secà on els cultius herbacis, majoritaris en l'actualitat, passen a ser parcialment substituïts per cultius llenyosos, com ara la vinya o alguns fruiters. Aquest fet, juntament amb l'ocupació massiva del regadiu per horta, explicaria aquest increment tan impactant d'ingressos, del 114,9%, respecte a la situació actual, i del 136,1% respecte a la situació futura, la del període 2030-2050».