«Tornar-ho a intentar?.. Home, sí; des del moment que puges a la barca hi penses, però no és fàcil; he de tornar a estalviar els 4.000 euros... potser quan faci 50 anys». El nedador de Puigcerdà Pep Vivas, de 46 anys, va haver d'abandonar la travessa solidària al canal de la Mànega quan feia més de quatre hores que feia braces cap al Regne Unit. Ho feia per recaptar fons per la lluita contra el rabdomiosarcoma, un tipus de càncer infantil. Vivas rememora aquells moments pels quals tant s'havia preparat durant dos anys...

«Tan sols el fet de ser allà ja valia la pena, és un lloc molt especial... vam quedar a les quatre del matí amb el de la barca. Allà et porten a una platja de sortida, que és al costat del túnel del canal. En aquella estona t'adones de la força del mar, l'Atlàntic és molt diferent del Mediterrani». Els moments previs a llançar-se a l'aigua van ser molt emotius: «és un moment molt especial perquè fa molt temps que ho estaves esperant; et poses un preparat de vaselina i lanolina per protegir-te i l'àrbitre t'explica tot el procés i la normativa. El moment de la sortida és molt bonic perquè estàs allà sol, a la platja el dia començava a clarejar... vaig agafar una pedra i me la vaig posar al banyador; volia portar-la d'un costat a l'altre».

En els primers moments, Pep Vivas va tenir molt bones sensacions a l'aigua i va agafar molt bon ritme, d'uns quatre quilòmetres a l'hora. Tot es va començar a tòrcer quan, creu ell, li deuria caure un pegat antimareig que duia: «vaig començar a notar molt malestar a l'estómac i vaig estar unes dues hores vomitant, sense poder menjar res... de braços anava molt bé, però tenia clar que no volia posar el cos en perill. Vaig prendre'm una pastilla per al mareig però també la vaig vomitar... i llavors vaig veure que havia de sortir de l'aigua, que és més complicat que no pas tocar terra. Tampoc no vols fer patir la gent que t'acompanya... es va ajuntar tot, el cos, el mar i la sort. L'àrbitre ja m'ho va dir, que si el cos no m'acompanyava, és que no era el meu dia».

Pep Vivas acumula la decepció del repte esportiu no aconseguit amb el que sent per la campanya solidària que no ha arribat on volia: «bé, jo he fet el que he pogut. N'he fet la màxima difusió possible, però, és clar, avui en dia hi ha tantes causes... uns amics que han nedat a l'estret de Bonifacio també han recollit diners contra el rabdomiosarcoma... però si la gent no ha aportat el que crèiem, és el que hi ha». L'intent de Vivas, tot i que sense èxit esportiu, ha despertat una onada d'agraïments i lloances a Puigcerdà, on l'esperen amb els braços oberts.