Les estacions d'esquí alpí d'Alp han viscut aquest pont de la Puríssima l'arrencada de la temporada, que tindrà els seus altres punts forts per Nadal i Setmana Santa. Tant la Molina com Masella han ofert un bon circuit de pistes obertes amb gruixos d'entre 20 i 45 centímetres de neu, tot i que les nevades han estat més aviat escasses. Aquest fet evidencia que cada vegada hi ha més dependència dels canons de neu. Aquest any la Molina ha fet una inversió de prop d'un milió d'euros en l'ampliació de la xarxa de canons a les pistes altes. D'altra banda, les estacions d'esquí nòrdic, sense canons, no han pogut obrir el circuit, precisament, per falta de nevades. Cada any la Molina utilitza 300.000 metres cúbics d'aigua per innivar les pistes. La utilització d'aquesta quantitat d'aigua genera un debat sobre la sostenibilitat dels recursos naturals. La Molina defensa el sistema amb arguments econòmics i, també, mediambientals.

El director de la Molina, Antoni Santmartí, argumenta d'entrada que el debat sobre la utilització de les aigües a les estacions està sobredimensionat perquè, «al costat de la indústria, el consum d'aigua a les pistes d'esquí és una gota dins d'un got... és autènticament miserable al costat del que s'utilitza a la resta de la indústria».

A part d'això, els responsables de la Molina treballen amb uns balanços que impliquen una quantitat similar d'aigua utilitzada i aigua recuperada del desgel: «a la Molina tenim llacs que durant la primavera s'omplen amb l'aigua del desgel per tal de poder utilitzar-la durant l'hivern, tota la resta es retorna a la llera del riu... no fem cap mal i, a més, aquesta neu que creem amb l'aigua s'acaba fonent i, per tant, en anys que no neva, encara fem un favor al medi ambient». L'estació també recorda el dinamisme econòmic que aporta cada any a la Cerdanya, xifrat en 80 milions.

Pel seu costat, sectors ecologistes apunten que l'ús dels canons comporta un canvi en l'equilibri natural dels prats i un ús desproporcionat d'energia. L'estudi Ecovisions de la Fundació Terra apunta que «a la Molina calen 1.950 quilowats per hora, i per cada metre quadrat amb un gruix de neu de 30 cm fan falta 100 l d'aigua. Per això cal cons- truir petits embassaments que modifiquin el règim hídric de l'àrea afectada».