El partit d'hoquei sobre el gel de l'estany de Puigcerdà no va ser una ocurrència d'última hora per aprofitar les intenses gelades de la setmana. La idea la portaven a dins des de feia dècades tots els jugadors del Club Gel Puigcerdà, petits i grans, i així se l'imaginaven cada vegada que passejaven pel parc de l'estany. De fet, els jugadors del club tanquen l'any cada 30 de desembre amb l'última patinada al llac del Malniu per intentar rememorar els pioners. Ara, en canvi, es podia tornar a fer al cor de la vila. El fred i la gran capa de gel que s'ha creat sobre el llac aquest febrer han propiciat el gran moment esperat, «era ara... ho havíem de fer i va ser memorable», recorda l'exjugador, entrenador del primer equip i gran instigador del partit, Salva Barnola.
La idea va sorgir divendres a primera hora del matí quan Barnola va passar per davant de l'estany. Se li va encendre la llum i va trucar de seguida a dos excompanys, entre els quals el col·laborador del club i regidor municipal Albert Casas, que va posar fil a l'agulla per tal que l'Ajuntament i la Policia Local donés cobertura al possible partit. El segon pas era assegurar-se que el gel podia aguantar. Per a això, res millor que un altre excompany, el canadenc Daniel Brugman, que està molt avesat a jugar en llacs al seu país.
La consigna de la normativa sobre aquest tipus de partits era clara: cinc centímetres de gel era molt perillós, vuit centímetres permet trepitjar i posar-s'hi a pescar, deu centímetres permet passar-hi amb moto de neu i quinze centímetres aguanta un cotxe. Sabent això i veient que el gel del llac permetria jugar-hi, Barnola i el seu primer cercle de col·laboradors va fer la crida general als més veterans del club. A les vuit del matí setze jugadors i veterans es van desplaçar a l'estany amb un trepant i lligats amb cordes van fer les comprovacions: el llac de Puigcerdà tenia en algunes parts un gruix d'entre dotze i catorze centímetres. No calia fer res més que posar-se a jugar.Punxó al coll per seguretat
Van delimitar la pista amb cordes lligades als arbres i es van lligar al coll un estri habitual entre els jugadors que juguen en llacs per poder sortir-ne en cas de caiguda a l'aigua. Es tracta d'un punxó que es lliga a una corda d'un metre de llargada que s'enrotlla al coll. Aquest petit punxó permet agafar-se al gel de la superfície i arrossegar-se per sortir.
Va ser començar a lliscar per la làmina de l'estany de Puigcerdà i començar a experimentar noves sensacions. De plenitud i una immensa satisfacció. Els sentiments sortien de dins de cadascú. Barnola ho explica amb emoció: «ningú dels que érem allà no ho havia fet mai perquè feia 60 anys que no es patinava sobre l'estany i va ser increïble; a part de l'emoció de pensar que els nostres pares i avis hi havien jugat, ho feies sobre un gel dur i regular com el de la pista, era una meravella... veies que patinaves sobre el llac on tu passeges amb els fills, a l'aire lliure... va ser brutal». El partit va culminar un somni desat a l'imaginari dels jugadors durant molts anys: «ens mereixíem jugar sobre l'estany, pel record dels nostres avantpassats, feia molts anys que ho volíem fer».
La configuració del partit, amb dos equips improvisats de sèniors i veterans, va propiciar aquest factor d'homenatge als pioners de l'hoquei sobre gel a la capital cerdana, ara fa 60 anys. Gràcies a la retransmissió per Facebook, velles glòries del club que feia anys que no es calçaven els patins, com Salvador Puiguillem o Joan Cot, van córrer cap a l'estany per a sorpresa de tothom. Així va resultar que el partit va esdevenir com un homenatge al precursors del club. Barnola ho explica mirant enrere amb agraïment: «lliscàvem i imaginàvem com, per exemple, havien de fer passar un bou carregat sobre el gel per veure si el gel resistia, com van viure grans partits de gel a l'estany abans d'haver d'anar a jugar a la pista de Font-romeu i després la d'aquí... va ser una passada».
Si torna a fer fred, es repetirà
Serà difícil que es tornin a donar les condicions meteorològiques continuades per tornar a jugar a hoquei sobre l'estany de Puigcerdà, però per poc que sigui possible, l'experiència es repetirà. Així ho van establir uns jugadors i veterans que ja imaginen una gran jornada popular sobre el gel de l'estany, autèntica com les dels pioners del club el 1958.
