L'aeroport de la Seu d'Urgell-Andorra encara no disposa de les condicions necessàries per oferir garanties d'aterratge i enlairament si les condicions meteorològiques no són les més adequades. I aquest problema va ser un dels condicionants del fiasco del primer vol de l'actual període de proves amb vols a Madrid i a Palma. Aquesta situació i una decisió de prudència del pilot que va fer el primer vol, que no va gosar prendre terra per suposada mala visibilitat, en una decisió que s'ha acceptat més que no pas compartit.

Tècnicament, l'aeroport de la Seu és «un aeroport de vol visual», i «tot i que això permet activitat comercial, aquesta sempre queda condicionada per la meteorologia en alçada», segons han explicat a aquest diari fonts del departament de Territori i Sostenibilitat. «En aquests moments s'estan fent estudis per permetre vols instrumentals a l'aeroport d'Andorra- la Seu d'Urgell per ampliar les possibilitats d'aterratge», segons les mateixes fonts. Una de les possibilitats seria que la instal·lació disposés «d'un procediment d'aproximació instrumental», és a dir, «un procediment en el qual, a partir d'uns punts i trajectòries definides per les diferents radioajudes tant en posició horitzontal com en vertical; estableix una sèrie d'accions que permeten un guiatge de l'aeronau fins a un correcte ater-ratge».

Aquest és un sistema que utilitzen algunes instal·lacions en zones de muntanya, on les condicions meteorològiques poden ser adverses i podrien reduir de manera molt important l'operativitat de la instal·lació.

D'altra banda, la Generalitat també estudia demanar que hi hagi un canvi en l'altura mínina del servei de control aeri. «Ara és de 12.000 peus d'alçada -expliquen fonts de la Generalitat-. Per sota d'aquesta altitud, el vol segueix regles visuals i, per tant, la visibilitat és un factor condicionant. Per tant, s'ha presentat una proposta a Enaire per abaixar aquesta altitud a 8.000 peus com a mínim i apujar l'altitud de control AFIS que actualment té l'aeroport. S'ho estan estudiant.

Aquesta instal·lació té una custòdia compartida arran d'un conveni de col·laboració per cinc anys entre la Generalitat de Catalunya i el Govern d'Andorra. Els governs d'Andorra i el català han de col·laborar en la gestió i en la promoció de l'aeroport, així com en la cerca d'operadors.