Gestionar un complex de les característiques de l'Illa Diagonal comporta estar actiu contínuament. De fet, Cutal revela que sempre té el telèfon mòbil obert pel que pugui passar. Ara viu oficialment a Manresa, tot i que la major part del dia és a les Corts. Intenta pujar els caps de setmana a Berga per mantenir un contacte amb els seus familiars.

Gerent de l'Illa Diagonal. Què posaria davant, la importància del càrrec o la feina i els maldecaps que li comporta?

Jo sempre comparo dirigir l'Illa Diagonal amb la tasca d'un alcalde. L'alcalde ha de mirar tots els aspectes de la ciutat que s'han de solucionar i estar a l'aguait de tot el que passa. Doncs la meva feina és més o menys igual. De fet, molta gent de l'Illa em diu alcalde. Per aquí hi passen unes 40.000 persones cada dia. És evident que amb aquesta dinàmica i aquest volum de persones passen coses noves contínuament, i s'ha de mirar de solucionar tots els problemes sense parar l'activitat de l'Illa. Això que algun cop ens han passat coses greus. M'agrada aquesta feina perquè no m'avorreixo mai.

Algun cop ha tingut algun problema al qual no veiés solució?

Un dels dies més problemàtics va ser quan els locutors del programa de ràdio «Prohibit als pares» que abans conduïa Josep Llobató van venir a l'Fnac a presentar i firmar llibres del programa. Des de l'Fnac em van dir que vindrien unes 200 persones, però a l'hora de la veritat es van presentar més de 2.000 nois. Veia que la cua anava augmentant i ocupant una bona part del centre. Els locutors van dir al final que deixaven de firmar llibres i una minoria de la multitud es va revoltar i van trencar els vidres. Vam haver d'avisar la policia antidisturbis per solucionar la situació. I un altre problema que tinc present va ser quan estaven fent unes obres i els paletes van fer malbé l'aparell que ruixa aigua en casos d'incendi. Aquest cop va ser l'única vegada que es va aturar una part de l'activitat de l'Illa, perquè es va inundar parcialment la planta baixa.

A l'Illa hi vénen botigues de marca o el centre crea la marca?

El cognom és molt important. Quan la gent ve a comprar roba, ho fa al Zara de l'Illa o al Mango de l'Illa. Aquest cognom li dóna un caràcter especial, perquè en aquest centre comercial es respira un ambient concret, un tarannà.

Quin ambient s'hi respira?

Definir ambients és molt difícil. Però es respira una sensació concreta que segurament atrau un tipus de gent. De fet, tenim estudis de mercat que ens descriuen més o menys el perfil de les persones que vénen a l'Illa. És gent, per exemple, que llegeix La Vanguardia, mira TV3, veu programes de televisió com «Polònia», i per aquest motiu ens hi anunciem. I tot això ens ajuda, per exemple, a enfocar les campanyes publicitàries.

Les empreses vénen o les ha de trucar vostè?

Hi ha de tot. Al principi l'Illa era un projecte en el qual ningú no creia, va néixer durant la crisi de mitjan anys noranta. El primer Fnac es va ubicar a aquest centre comercial i el president francès de Fnac va dir literalment al responsable a Espanya que mai més no posés l'establiment en una cova. Mesos després venien els francesos per estudiar quina era la fórmula per vendre tants productes.

Té moltes marques conegudes. Deixaria obrir un establiment a un petit comerciant?

Ja ve gent que comença en el món del comerç. Només fa falta una bona idea i l'estudiarem. Ara es pot trobar arreu d'Espanya El Jamaica, que es dedica a la degustació de cafès. El primer es va obrir a l'Illa. A vegades veiem petites idees que s'han implantat i hem demanat al propietari que obri un altre establiment a l'Illa.

Internet està canviant els hàbits de compra de la gent i deixa d'anar al centres comercials?

Hi va haver un fort debat al voltant d'aquest tema. Però les persones que vaticinaven la fi del comerç es van equivocar. L'explicació és senzilla. Serà molt difícil que desapareguin les compres, perquè comprar és una experiència única. Quan anem a comprar unes sabates, ens agrada mirar-les i provar-nos-les.

Algun consell per millorar el comerç de Berga?

S'ha de ser molt professional. A Berga els comerciants s'han d'espavilar i vendre la idea de ciutat, s'han de posar les piles, perquè a Manresa aviat es farà un nou centre comercial i això serà una competència. I han de ser els mateixos comerciants els qui han de fer campanyes i solidaritzar-se els uns amb els altres. No han d'esperar res de l'Ajuntament, el consistori només s'ha de preocupar de la seguretat al carrer i de tenir-ho net, però els comerciants berguedans han de saber cap on volen anar.