La tria de noms per als nadons a Catalunya segueix una tendència molt més homogènia en el cas dels nens que no pas en el de les nenes. La prova més clara és que el nom més escollit per als nounats barons és el mateix, com a mínim, des del 1996: el de Marc. A més, els quatre noms restants que el 2007 van completar el top 5 del rànquing onomàstic -Àlex, Pol, Pau i David- s’han mogut dins les 10 primeres posicions des del 99. En canvi, en el cas de les nenes, la tria de noms és molt més oscil·lant. Júlia es va situar al primer lloc del rànquing l’any passat per primera vegada, tot i que en fa 12 tot just ocupava la quinzena posició i fins al 2000 no va entrar a formar part del top 10. Aquesta oscil·lació en l’onomàstica femenina queda encara més reflectida en el cas de Lucía, segon en el rànquing del 2007 i que l’any 1996 era al lloc 79 i el 2001 tot just havia escalat fins al 44. O el de Martina, actualment el setè més escollit, però que fins al 1999 no figurava dins els 100 més triats.

Aquestes són algunes de les conclusions que es poden extreure del darrer índex onomàstic fet públic per l’Institut d’Estadística de Catalunya -els trets principals del qual Regió7 ja va avançar en l’edició de dijous passat- i que permet analitzar l’evolució que ha seguit els darrers 12 anys (el 1996 és el primer any en què consten els 100 noms més triats).

De l’anàlisi d’aquest període també se n’extreu que el que podríem catalogar com a noms clàssics van clarament de baixa. Més en els femenins que en els masculins. Uns exemples. Eva ocupava el lloc 30 del rànquing el 1996, i el 2007 ja va baixar al 52. Encara més clar: noms com Rosa, Isabel, Carme i Mercè, que fa 12 anys eren entre els 100 més escollits, ara ja no hi són. En nens, Jordi i Joan eren fa una dècada dins el top 10, i ara ja cal buscar-los del 19 en avall.

Monosil·làbics i bisil·làbics, els reis

Brevetat. És un dels trets característics que han adquirit els noms preferits en aquesta evolució des del 96. Per començar, ara ja no figura entre els 100 primers ni un sol nom compost. D’aquest centenar, en el cas dels nens 85 tenen, com a màxim, dues síl·labes (75 de bisil·làbics i 12 de monosil·làbics). En el cas de les nenes hi ha més equilibri, ja que 44 són de tres o quatre síl·labes.

La influència anglosaxona va a l’alça

Noms com Kevin, Derek i Rayan són, des de fa uns cinc anys, fixes entre els 100 més triats a Catalunya, i el 2007 ja van superar, per exemple, Eduard, Quim, Francesc, Francisco, Pere i Lluís. En les nenes, aquesta influència anglosaxona és força menys evident, en canvi, resulta curiós veure-hi una notable presència de noms d’origen basc, com Ainhoa, Aïnara (entre els 50 primers), Edurne i Itziar.

Un clàssic entre la població masculina d’origen magribí, Mohamed, l’any 96 ocupava just el lloc 100 del rànquing. Ara és el 30.

Efecte Laporta?

Es pot atribuir o no a la popularitat assolida pel president del Barça. La realitat és que el 2005, just dos anys després que Laporta assumís aquest càrrec, Jan es va situar per primer cop per damunt de Joan. Ara és el novè.