Cardona impulsa la remodelació de la plaça de la Fira amb un refugi antiaeri com a referent

11.12.2008 | 01:00

L´Ajuntament de Cardona impulsa la reurbanització de la plaça de la Fira, un espai del centre històric a partir del qual s´articula la vida de la població, ja que és on hi ha l´ajuntament i l´església i on, per la festa major, es munta la plaça del Corre de Bou.

Aquest projecte ja té lligats els seus primers passos, ja que l’Ajuntament ha aconseguit uns 20.000 euros per recuperar el refugi antiaeri habilitat durant la Guerra Civil Espanyola als locals d’Aimines, situats a les voltes de sota la plaça de la Fira de Dalt. La intenció de l’equip de govern de CiU és convocar un concurs d’idees perquè es facin propostes per reurbanitzar-la en el seu conjunt (de manera que quedi més relligada la Fira de Dalt amb la Fira de Baix), un projecte que s’executarà per fases.

La recuperació del refugi antiaeri comporta immpermeabilitzar els locals d’Aimines, on actualment hi ha, entre d’altres, la seu del Centre Cardona Medieval. D’aquesta manera s’evitarien les filtracions d’aigua que hi ha quan plou. L’alcalde, Josep Maria Sala, ha exposat que aquesta actuació és «una necessitat peremptòria». Com que per fer la impermeabilització dels locals cal aixecar la Fira de Dalt, l’Ajuntament aprofitarà aquesta actuació per vincular-la a la remodelació de la plaça.

Un refugi per a 670 persones projectat el 1938

El projecte presentat al departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació en el marc del Pla d’Espais de Memòria de Catalunya preveu també indicar amb un cartell l’habilitació dels locals d’Aimines com a refugi per a 670 persones a càrrec de la Junta Local de Defensa Passiva de Cardona, segons el projecte datat del 15 de juliol del 1938. A més, es preveu fer actes per donar a conèixer a la població que hi havia hagut un refugi antieri a la plaça de la Fira. La divulgació de la memòria històrica es farà especialment a les escoles.

Els orígens del conjunt de magatzems soterranis de la Fira són en l’acord del gener del 1859 per remodelar la plaça amb els diners de la Junta Administrativa del Fons d’Aimines, que gestionava els antics drets dels vilatans de Cardona sobre la sal. L’actuació permet salvar el desnivell de l’espai, de manera que s’habiliten uns locals soterrats al forat que contenia les fonts.

Aquests magatzems, propietat d’Aimines, sempre han estat arrendats per a diversos usos. Van assolir protagonisme en el decurs de la guerra civil com a refugi antiaeri número II, dins d’una relació que n’incloïa quatre més, un sota la muntanya del castell, un altre a prop del grup escolar Germans Escassany, un altre a prop de la colònia minera dels Arquers i un a prop del nucli de la Coromina. Cardona, com a centre miner i químic, era susceptible de patir bombardejos.

Finalment, el temut bombardeig es va produir el 20 de gener del 1939, en el marc de l’avenç de les tropes franquistes a la Catalunya central, després de l’esfondrament del front de l’Ebre. L’objectiu era la línia elèctrica que abastia Manresa. L’única víctima de les bombes caigudes va ser el miner Joan Hernández Uroz, que residia al nucli de la Coromina, i que va morir d’un tros de metralla que li va seccionar la jugular, en el moment de fer l’acció de cobrir amb el seu cos el seu fill.

Enllaços recomanats: Premis cinema