Feia set anys que les arques municipals berguedanes no presentaven un dèficit tan elevat com el de l’any 2007. Es tracta d’un ròssec de 3,3 milions d’euros, el 85% dels quals, aproximadament, són de deutes amb els seus proveïdors. Tenint en compte que aquests números són de la liquidació del pressupost de l’any passat, tot sembla indicar que el tancament d’enguany encara serà més negatiu. El dèficit del 2007 és el més alt des del 1999. En aquell exercici va ser de 5,1 milions d’euros; el del 2000 fou de 3,1 milions; el 2001 va ser de 2,8; el 2002 es va tancar amb 2,3 milions d’euros de dèficit. Llavors també es va aprovar un pla de sanejament, mitjançant el qual el consistori va demanar un crèdit d’1,2 milions d’euros per fer front a les seves obligacions. L’any 2003 el dèficit es va situar en els 2,2 milions d’euros; el 2004 va ser de 2,5; el 2005, de 2,2 milions, i el 2006 va ser de 2,5 milions d’euros.

L’alcalde de Berga, Juli Gendrau, va admetre que el creixement del dèficit s’ha de trencar i va dir a la resta de grups que «entre tots ho hem de solucionar», amb referència a les converses que ja han iniciat els grups per intentar consensuar la redacció d’un pla econòmic financer per reconduir les finances municipals. Aquest serà el segon pla que farà el consistori local des del 2002. La legislació obliga el govern a redactar aquest pla atès que enguany va presentar un pressupost amb dèficit. Teòricament, aquest pla ja s’hauria d’haver presentat, segons va dir el PSC, però el cap del govern local va exposar que encara s’hi està treballant i que estan pendents de rebre unes autoritzacions de la Generalitat. A més, va informar que estan intentant aconseguir que el període de vigència d’aquest pla de sanejament no sigui per als propers tres anys, sinó que vagi més enllà.

El grup més crític amb el dèficit actual va ser la CUP. Fins al punt que els seus dos regidors van votar en contra de la liquidació del pressupost. La CUP considera que aquests números són resultat d’una mala gestió d’equips de govern anteriors i no ho comparteix. A més, van destacar el fet que l’any passat es va generar un dèficit de 730.000 euros, 600.000 dels quals corresponen a la paralització de la venda de solars amb els diners dels quals l’anterior govern del PSC i ERC comptaven pagar obres del Pla de Barris. El regidor Natxo Romero va dir que tot plegat demostrava «incapacitat per aplicar polítiques d’austeritat». A més, van assegurar que si s’ha arribat a aquesta acumulació del deute en època de vaques grasses, «com ens ho farem a partir d’ara, que pinten bastos?».

Per la seva banda, l’alcalde de Berga va dir que els números vermells de la ciutat són una situació equiparable a la d’altres municipis, però que s’ha de resoldre i més en un moment de crisi com l’actual. «Hem d’actuar, perquè no podem fer que els nostres proveïdors ens estiguin fent de bancs; no és lògic, perquè ells també ho estan passant malament. En aquest sentit, hem d’actuar responsablement i prendre mesures per solucionar aquest problema». Gendrau va declinar explicar aquestes mesures, perquè justament s’estan discutint amb la resta de grups polítics del consistori i s’inclouran en el pla econòmic financer. Sí que va llançar el missatge de la necessitat de fer un pacte de ciutat amb la resta de formacions polítiques per tirar-ho endavant. «Aquest problema no ve de l’últim any ni del penúltim, sinó que ve de diferents anys i de diferents mandats i comprèn diferents equips de govern, per això creiem que tothom ha d’actuar responsablement. A més a més, per aprovar segons quines accions o plantejaments hi hem d’estar tots d’acord».

Una bona mostra del mal estat de les finances locals accentuat per la situació de crisi és el fet que, tal com ja va avançar aquest diari en el seu dia, el govern de CiU s’ha vist obligat a descongelar l’impost de béns immobles (IBI) per al 2009. Durant la campanya electoral de les eleccions del 2007, CiU va prometre que mantindria congelat aquest impost durant els quatre anys d’aquest mandat. De mitjana, l’augment de l’IBI se situa en el 3,98%.