regió7.cat » Comarques
 Notícia anterior   Notícia següent 
tema del dia

El cultiu de la tòfona negra es perfila com un complement de l´activitat agrària i forestal

 
Enviar
Imprimir
Aumentar el texto
Reducir el texto
 D. C.
 MULTIMÈDIA

En temps de recessió econòmica com l´actual, el cultiu de la preuada i escassa tòfona negra agafa cos com a activitat complementària de les rendes agràries i forestals, i un actiu per dinamitzar el turisme i la gastronomia a casa nostra.

D. C. / BERGA El descens imparable de la producció de la tòfona negra silvestre que s’ha experimentat en les darreres dècades als principals països productors a escala mundial –França, Espanya i Itàlia– ha posat de relleu la importància del cultiu de la tòfona negra, Tuber melanosporum, mitjançant arbres inoculats d’ aquest fong. Tot i que a Catalunya encara es pot considerar incipient, ja ha començat a donar bons resultats. Tubericultors i especialistes consultats per aquest diari han destacat que aquests cultius poden diversificar l’economia del món rural i turístic i convertir-se en una important font d’ingressos i generadora de riquesa, com ja passa en altres zones i països.
Aquests conreus s’estan duent a terme des de fa tres dècades amb èxit en diferents zones de l’estat com Aragó, amb prop de 4.000 hectàrees plantades, i en diferents països com França, Itàlia, o a Austràlia –l’any passat s’hi van collir 1.200 quilos d’aquest preuat fong. A Catalunya les plantacions d’arbres micorizats –tractats perquè produeixin tòfones al cap d’uns deu anys aproximada-ment– no són tan importants. Actualment es calcula que n’hi ha 200 hectàrees plantades.
Daniel Oliach, tècnic en tubericultura del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, ens impulsor de la tubericultura al país, ha explicat que «ja s’estant obtenint els primer resultats de les plantacions que es van fer a partir de l’any 2000». Actualment en plantacions d’entre sis, set i vuit anys d’antiguitat «ja s’estant obtenint les primeres tòfones». Principalment aquestes plantacions són situades a la província de Lleida, sobretot a la zona del Montsec, a l’Alt Urgell. Hi ha altres plantacions de cinc a sis anys situades a la zona del Solsonès.Tot i que en aquest últim cas encara és aviat per saber el rendiment perquè són plantacions joves, «els primers resultats ens donen esperances que és un cultiu que pot ser viable a Catalunya tant com a la zona de Sarrión, a Terol». Aquesta zona de l’estat ha viscut una autèntica revolució amb aquests cultius. Terrenys que abans no volia ningú ara són molt cotitzats, o bé directament ja no n’hi ha de disponibles. A més, s’ha generat llocs de treball a través de les indústries que han sorgit relacionades amb aquest fong. La tòfona s’ha convertit en un actiu econòmic molt important a Terol.
Al Berguedà, on fa un parell de dècades hi va haver una experiència en el cultiu de tòfones que aleshores no va reeixir, actualment la superfície plantada és testimonial, per bé que s’han fet diferents proves i hi ha agricultors que tenen previst plantar-ne properament a Sagàs. Oliach ha explicat que els cultius de tòfones negres poden ser rendibles per un seguit de raons. «Tenim les condicions climàtiques adequades de pluviometria i temperatura, tenim sòls adequats per poder desenvolupar la tòfona negra». De fet, Catalunya ha estat una zona productora de tòfona silvestre «de tota la vida. Vam ser els primers que vam començar a buscar tòfones. Per tant, si de forma silvestre s’ha desenvolupat la tòfona també ho podem fer igualment a nivell de cultiu». Les premisses bàsiques per fer-ho són tenir la informació i la formació necessàries.
A la Catalunya central les zones amb més potencial per a aquest tipus de cultiu són el Solsonès i el Berguedà, explica Daniel Olicah. De fet aquestes dues comarques, juntament amb l’Alt Urgell i Osona, són les que actualment ja concentren el major nombre de les més de 400 llicències anuals per cercar aquest fong que atorga el departament de Medi Ambient de la Generalitat per a la recol.lecció de tòfones silvestres. La recerca d’aquests fongs s’ha de fer dins uns terminis establerts i amb l’ajuda de gossos tofonaires.
Daniel Oliach ha explicat que «ens hem de plantejar aquests cultius en terrenys agrícoles, no ens podem plantejar de fer plantacions en zones que estiguin emboscades perquè hi haurà fongs en els arbres que competiran directament amb la tòfona». Els sòls més aptes serien aquells on s’ha cultivat cereals, farratges o vinya, per exemple. «Hem d’intentar evitar els sòls que siguin molt argilosos, molt pesats i sobretot sòls que siguin pobres en nutrients». Per això és indispensable fer una analítica del tipus de sòl abans d’actuar-hi, així com també rebre assessorament d’un tècnic competent.
Un cultiu controlat
La diferència qualitativa entre la tòfona negra silvestre i una de cultiu no existeix, «fins i tot podem dir que actualment s’està obtenint millor qualitat de la tòfona de plantació que no pas de la silvestre», explica Daniel Oliach. Aquest tècnic ha destacat que, a més, les tòfones conreades són totalment ecològiques. Un altre avantatge que ofereix el conreu de la tòfona negra és que, si se li pot garantir el reg que necessita en funció de la climatologia, «en podem treure quantitats importants i de mida més gran, i, per tant, de més qualitat». Aquest fet suposa un gran avantatge en relació amb la tòfona silvestre, la producció de la qual és totalment incontrolable i està subjecta a les condicions meteorològiques. Justament la dificultat de trobar-ne fa que el preu d’aquest fong s’enfili. Enguany, i fins aquest cap de setmana, s’ha cotitzat a uns 400 euros el quilo –es calcula que la ració per a una persona és de 10 grams. Tanmateix de cara a les festes de Nadal el preu sol augmentar perquè la demanda també creix, ha explicat l’especialista berguedà en tubericultura Pere Muxí. Les previsions són que enguany el preu se situï entre els 500 i els 600 euros. Tot i així, es tracta d’uns preus inferiors als màxims que es van registrar la campanya passada, que van ser entre 800 i 1.000 euros, perquè no n’hi havia. Enguany la temporada està sent més abundant però de menys qualitat, fins ara. Amb tot, quan la tòfona negra adquireix el seu millor grau de maduració és a partir del gener i fins al febrer, segons ha exposat Muxí.
Els darrers anys hi ha hagut poca quantitat de collita de tòfona negra i ha estat de mala qualitat i minsa a causa de la meteorologia adversa. Muxí explica que la tòfona és un fong que necessita aigua suficient, nutrients i llum. La manca d’aquestes condicions ideals ha fet que la producció hagi disminuït any rere any. Per exemple, fa cent anys a França la producció del país era de 1.000 tones. Actualment se situa entre les 30 i les 40 tones. És clar que la tòfona negra està en regressió i els tècnics defensen que les de cultiu són l’alternativa que cal treballar per evitar-ne la desaparició total. A més, el cultiu permet controlar les condicions de conreu de la tòfona i la seva qualitat. «A les plantacions podem controlar, entre cometes, les condicions que són més favorables per desenvolupar el fruit del fong de la tòfona», ha explicat Daniel Oliach.
Els rendiments
Els rendiments que s’estan obtenint en les plantacions de tòfona negra se situen entre els 20 i els 25 quilos per hectàrea cada any a partir del desè any en plantacions amb sistemes de reg. Els preus de les tòfones a productors poden variar molt en funció de la producció mundial, que està molt lligada a les condicions meteorològiques. El preu mitjà pagat als productors durant el període 1991-2007 s’ha situat en els 405 euros el quilo. La tòfona negra ha estat «un dels pocs productes forestals que han augmentat de preu en les darreres dècades». Per això, els rendiments d’aquest tipus de cultiu són molt més elevats que els dels cultius cerealístics. «És pràcticament impossible treure aquest rendiment d’un camp de cereal», assegura Oliach.

COMPARTIR
 
  HEMEROTECA
Esperando Contenido Widget ...
  GALERIA DE FOTOS

TEXTO

DESCRIPCION
 Veure galeria »
  Món curiós

TEXTO

DESCRIPCION
 Veure galeria »
  Conegui'ns:  CONTACTI |  CONEGUI'NS |  ADRECES I TELEFONS |  CORREUS ELECTRÒNICS     PUBLICITAT:  TARIFES  
regio7.cat és un producte de Editorial Prensa Ibérica
Queda terminantment prohibida la reproducció total o parcial dels continguts oferts a través d'aquest mitjà, excepte que es disposi d'autorització expressa de Regio7.cat. Així mateix, queda prohibida tota reproducció a l'efecte de l'article 32.1, paràgraf segon, Llei 23/2006 de la Propietat intel·lectual.


Avís legal
Altres mitjans del grup Editorial Prensa Ibérica
Diari de Girona | Diario de Ibiza | Diario de Mallorca | Empordà | Faro de Vigo | Información | La Opinión A Coruña | La Opinión de Granada | La Opinión de Málaga | La Opinión de Murcia | La Opinión de Tenerife | La Opinión de Zamora | La Provincia | La Nueva España | Levante-EMV | Mallorca Zeitung | Superdeporte | The Adelaide Review | 97.7 La Radio | Blog Mis-Recetas | Euroresidentes | Loteria de Nadal