Dins la comunitat educativa d’ESO a Manresa, l’estratègia de dividir les aules, habitualment massificades amb grups que arriben fins a la trentena d’alumnes, és útil per tal que els professors puguin prestar una atenció més personalitzada i efectiva als nens i nenes. La manera en què cal dividir els grups, però, genera desacord en la comunitat educativa. Mentre que hi ha acord general de fer desdoblaments per reduir els grups i tenir més proximitat amb els alumnes, l’estratègia de dividir-los en grups ordenats segons els seus nivells genera divisió. La raó principal és que es constata que els qui comencen al grup dels endarrerits acaben el curs al grup dels endarrerits, en comptes de progressar i anar escalant en competència.
Aquest diari ha consultat 11 centres de Manresa que fan ESO. Comparant les afirmacions entre mestres i professionals queda palesa la varietat d’opinions. Jaume Barniol, director de Lacetània, considera que «no és una bona solució separar l'alumnat segons les seves capacitats, es cau en el perill d'estigmatitzar segons la classe on vagi».En canvi, Jesús Mollet, director de Santa Rosa de Lima, explica que «no se’ls estigmatitza. A més, d'aquesta manera, hem tingut algun alumne que ha arribat al batxilletat i l’ha superat».
Tant els uns com els altres coincideixen a assenyalar que, si té quelcom de positiu, és que l’alumnat que va a les aules de nivell més baix té més probabilitats de superar l’ESO, ja que l’avaluació no és la mateixa que als grups amb un nivell alt, fet que agrada, en general, als pares, als alumnes i al professorat implicat.
Entre els centres educatius que s’oposen a la segregació per nivells hi ha l’Oms i de Prat. Gemma Vilaseca i Eva de Miguel, psicopedagoga i cap d’estudis d’ESO fins a aquest curs, respectivament, consideren que les escoles no poden tenir una pauta rígida, «les necessitats varien cada curs, fins i tot cada trimestre». Per a totes dues professionals, les estratègies s’han de posar al servei de les característiques d’un alumnat «plural». L’escola fa tres avaluacions psicopedagògiques al llarg de l’educació obligatòria «per conèixer sense etiquetar i saber atendre la diversitat davant la situació real on ens trobem».
Josep Santacreu, coordinador d’ESO a la Joviat, explica que els desdoblaments a la seva escola es fan seguint criteris metodològics. És a dir, els alumnes de diferents grups han d’assolir els mateixos coneixements, amb diferents metòdes, en finalitzar el curs. Segons Santacreu, «per qüestions socials, estructura familiar, mala escolarització..., molts dels qui tenen una assignatura en un grup reduït en tenen més». El coordinador d’ESO assegura que són grups flexibles que permeten aconseguir el màxim rendiment als alumnes.
El Guillem Catà va iniciar els desdoblaments després de comprovar que tenir una clase heterogènia no els donava els resultats esperats. Així, des de fa anys, van decidir dividir els grups de secundària segons les capacitats dels alumnes. El sistema es converteix en una estructura rígida ja que, tal com explica Manel Villar, director del centre, «el 90% aproximat de l’alumnat que comença una matèria en una aula desdoblada, finalitza el curs a la mateixa aula. Fem una selecció per nivells per tal de tractar la diversitat en el coneixement». El sistema permet que alumnes que no acabarien l’ESO a les classes generals puguin treure’s el títol, «sense plantejar-se accedir al batxillerat. Alguns pares ens demanen que posem els seus fills als grups reduïts, on reben una atenció especial, per obtenir el títol».
A l’escola Santa Rosa de Lima separen alumnes segons el seu rendiment a matemàtiques i llengües. Els grups van dels 4 als 10 alumnes, sense que es doni una mobilitat intergrupal important. La distribució d’aquests grups es decideix d’una manera consensuada entre pares, alumnes i professors. L’Ave Maria i Nostra Senyora del Pilar també separen segons la capacitat de l’alumnat i el dinamisme d’un grup a un altre és poc habitual, «cal fer una adaptació curricular. Al desdoblament treballem allò que els costa més a la classe general», expliquen des del Pilar.
La Salle i Lacetània prefereixen atendre la diversitat a l’aula comuna. Toni Beltran, cap d’estudis d’ESO a La Salle, i Jaume Barniol, director del Lacetània, diuen que «qui té dificultats, si és en un entorn que tira endavant, pot agafar el ritme». Aquest metòde fa que hagin d’atendre la diversitat tant per dalt, els qui sobresurten, com per baix, els qui tenen més dificultats.
