Calaf prepara la reforma del nucli antic, on comerç i veïns reclamen inversions

Residents i botiguers consideren que la degradació és extrema i cal una intervenció urgent.

F. V. / IGUALADA Una de les grans assignatures pendents de Calaf, la reforma del seu nucli històric, el barri antic, comença a veure la llum. Els propers dies, la consultora que va dur a terme el taller de participació lliurarà les conclusions als tècnics municipals; per part dels veïns i comerciants del barri, però, continua la inquietud per conèixer l’abast de l’actuació i fins a quin punt podrà redreçar un espai molt degradat.

Joan Caballol, regidor de l’àrea d’Urbanisme de Calaf, explica que la intenció de la reforma del nucli antic és fer «un municipi equilibrat» i que saben que «amb petites actuacions no n’hi ha prou». El consistori ha decidit apostar per concórrer a la Llei de Barris que s’obre aquest any per a municipis de menys de 10.000 habitants, i en què la Generalitat finançarà fins al 75% del cost de la intervenció. Caballol explica que «hem valorat, a través del taller de participació, el que els veïns perceben com a elements negatius. Veiem que no només és netejar carrers, sinó reactivar el nucli econòmicament, dotar-lo d’equipaments». Al nucli antic, el 30% dels habitatges està actualment desocupat, i la intenció és «que no hi hagi llocs de primera i altres de segona». Caballol assegura que des de la concreció del POUM, «pensem en Calaf com una capital de comarca, i canviar la dependència del sector construcció cap al de la logística». Dins el POUM encara es contemplen la creació de nous serveis i l’increment de la presència de professions liberals.

Una quotidianitat precària

Els comerciants i els veïns del nucli antic esperen amb candeletes la reforma, que per a molts arriba tard. Consideren que la problemàtica del barri és en l’actualitat «extrema», tant per les privacions constants en els serveis –aigua, llum, neteja– com per la deixadesa de les diferents administracions al llarg dels anys, que l’han condemnat urbanísticament, socialment i econòmicament.

Fonts dels comerciants aposten per una reforma total, «rehabilitar el barri perquè tingui vida els 365 dies de l’any, i aquí hi ha d’entrar el comerç. I el primer és rehabilitar habitatges i locals i crear equipaments. El castell l’haurien de deixar per al final». La vida diària al nucli antic és una cursa d’obstacles, a vegades, «els cotxes tenen massa marge, falten senyalitzacions i que s’adeqüi la via pública». Un altre aspecte preocupant és «la fragilitat social del barri» i la marxa progressiva de la població, cosa per la qual els comerciants sol·liciten «un blindatge i la subvenció de les condicions de lloguer, i promocionar el comerç», però també per regenerar el teixit social. El nucli antic ara mateix no disposa d’associació de veïns ni de cap entitat que n’agrupi els interessos. Les aspiracions dels comerciants és que «deixi de ser un lloc únicament emblemàtic per a l’Ajuntament i que passi a ser una zona de motor econòmic».