«No es tracta de demostrar res, ja es veurà d´aquí a uns mesos quan se´m noti la panxa»

Va néixer sent una nena, l´Estefanía, però ara és Rubén Noé Coronado, i assegura que està embarassat de nou setmanes, després d´haver-se sotmès a un procés d´inseminació. La notícia l´ha fet popular arreu del món, i ha explicat a Regió7 que ha volgut fer-la pública «sense ànims de muntar cap circ». Espera bessons, que naixeran d´un part provocat en una clínica pública de la qual no vol revelar el nom.

Després d’iniciar un procés d’hormonació per canviar de sexe el 2002, i d’extirpar-se els pits un any després, Rubén Noé Coronado, de 25 anys, s’ha sotmès a una inseminació artificial i està embarassat de bessons. Tal com va explicar Regió7 el dia 21 passat, des del mes de gener viu a Berga amb la seva parella, Esperanza Ruiz, fugint «de les pressions familiars» que tenien a Màlaga, on vivien abans.

Per què Berga?

Hi teníem amistats, i vam pensar que era millor venir aquí que no en un lloc on estiguéssim sols, però no sabem si ens hi quedarem. La gestació final la passarem fora, i després potser tornarem.

L’embaràs és de nou setmanes. Fa vida normal?

Més o menys, tot i que he de fer repòs. Sóc vigilant de seguretat i tècnic en imatge i so, però no treballo des d’una mica abans d’iniciar el tractament per a la inseminació, fa prop d’un any.

Li va costar gaire trobar una clínica que acceptés el seu cas?

Uf! De les 155 de privades que hi ha a Espanya on atenguin un procés com el meu, n’hi va haver una de disposada. Els vam enviar e-mails, i quan una ens va contestar, ens hi vam aferrar. És una clínica de Barcelona, però ens van demanar que no féssim públic el nom fins que no hi hagués la gestació avançada, perquè no se sap com pot reaccionar la gent.

Quin tractament ha seguit?

El març de l’any passat vaig deixar d’hormonar-me, i el següent pas va ser provocar-me el cicle menstrual i fer habitable la matriu, com en qualsevol altre tractament de fertilització.

Es tornarà a hormonar just després del part?

No, fins que no m’hagin tret la matriu. Esperaré que el meu cos torni a la situació inicial, m’extirparé la matriu, i em faré la reconstrucció genital masculina. Arribaré al final, per a mi és imprescindible, el que no sé és en quant temps.

No hi haurà més fills, doncs?

No. En tot cas, seria per adopció.

I ara, no us havíeu plantejat adoptar?

No, perquè en teoria tothom té dret a l’adopció, però sempre hi ha qui queda al final de la llista, i pensàvem que teníem una possibilitat nul·la d’aconseguir-ho per la nostra condició.

L’hormonació pot fer que el seu embaràs tingui un especial risc?

No hi ha res que indiqui que pugui generar problemes. L’únic que podria provocar és una atròfia de l’endometri. El que realment ho converteix en un embaràs de risc és l’epilèpsia que tinc, però he de seguir les mateixes pautes que qualsevol dona epilèptica en estat de gestació.

Es deu controlar sovint...

Cada setmana vaig a veure el metge perquè tinc crisis contínues, però de moment tot va bé. Em tracta una única clínica, però els meus fills no naixeran en aquesta clínica perquè tinc por que hi hagi alguna filtració, i vull evitar una allau de mitjans de comunicació. No vull que aparegui cap foto dels meus fills, i per això aniré a un hospital públic. Ja sé quin, però no ho diré. Probablement, faré una roda de premsa posterior al naixement.

En aquestes revisions li deuen ensenyar ecografies...

Sí, però no les tinc físicament per no estar temptat de fer-les públiques. No ho vull fer perquè és la intimitat dels meus fills i he de salvar la seva integritat, per això també vull que el meu part sigui en una clínica pública, gran, i això explica que hagi fet públic el meu embaràs ara, perquè en el moment del part tothom ja estigui més calmat en relació amb aquest tema.

Però això pot generar dubtes sobre la veracitat de l’embaràs...

Encara que no ho ensenyi, és justificable amb informes mèdics, anàlisis de sang... i també pel fet que a hores d’ara ja no tindria cap lloc on amagar-me. No vull que les meves proves ni el meu historial mèdic voltin pel món, i per evitar que això passi, l’única manera és que les proves les tingui jo, i que les pugui ensenyar només sota el meu criteri.

Admetrà que és un cas extraordinari. Com encaixa la crítica?

Vivim en un país lliure i democràtic. També diuen que vaig pertot arreu cobrant exclusives...

I no és cert?

No, i això que la premsa espanyola va de cara al sensacionalisme barat, a l’enfrontament, i el que menys volem és que això sigui un circ mediàtic. Els nens han de néixer amb la màxima normalitat. L’únic que volem és que se’ns tracti amb el màxim de respecte, normalitat i naturalitat possible. No es tracta de demostrar res, perquè serà demostrable d’aquí a dos o tres mesos, quan se’m vegi la panxa. Del meu historial clínic no tinc res per amagar, però ja no puc decidir per mi sol, sinó per mi i pels fills que vénen, i de la mateixa manera que no transcendeixen les anàlisis, tampoc no ho faran les ecografies, i això que podria vendre el tema perfectament.

I la seva panxa d’embarassat, se la deixarà fotografiar?

Això està pendent, no ho tinc clar, però probablement em deixi fer fotos perquè igualment me les faran, i abans que se’n lucri algú altre, ho faré jo. Però aquí parlem del meu físic, i en tot cas es vendria la meva imatge, no la dels nens. Però ara per ara, la meva idea és quedar-me al meu lloc, demostrant a la gent que no tinc res a guanyar amb tot això, sinó que tot plegat per a mi ha estat més aviat una distorsió que no pas una ajuda. Ara ha d’arribar el moment de la calma.

Diu que si els bessons són nens, un es dirà Rubén Noé, com vostè...

Sí, perquè aquest nom relata la meva història. Quan vaig començar a buscar un nom masculí, el primer que em va venir al cap va ser el de Noé, perquè era curt, contundent, i poc comú a la zona on em vaig criar. Però tenia una pega, i és que pot donar a entendre que provingui de Noelia o de Noemí. No hi volia renunciar, però vaig afegir-hi el nom de Rubén perquè vaig pensar que hi encaixava.