JORDI ESCUDÉ / BERGA
El departament de Governació i Administracions Públiques de la Generalitat aposta per l’opció de l’agregació a Berga com «la més favorable» de cara a la futura unificació del nucli de Cal Rosal, actualment dividit entre els termes de Berga, Avià i Olvan. Així es desprèn d’un informe emès pel Servei de Demarcacions Territorials d’aquest mateix departament, que considera que amb la incorporació de la totalitat d’aquesta antiga colònia al municipi de Berga «no hi hauria un desequilibri social en la població ni econòmic en la gestió municipal», a diferència del que podria succeir si l’agregació fos als municipis d’Olvan o Avià.
La proposta es podria debatre en la sessió de la Comissió de Delimitació Territorial que el departament preveu celebrar demà, tot i que en el moment de tancar l’edició d’aquest diari encara no se n’havia concretat l’ordre del dia. Tanmateix, són els municipis afectats qui han d’adoptar un acord sobre la correcció proposada en un termini de dos mesos des del moment en què rebin l’informe de la Comissió de Delimitació Territorial, i, alhora, l’expedient s’ha de sotmetre a la Comissió Jurídica Assessora perquè en dictamini el contingut, i s’ha de posar en coneixement de l’administració de l’Estat. I és que la resolució que es proposa des de la Generalitat contradiu la voluntat expressada en referèndum pels veïns de Cal Rosal el 2004, impulsat des de la Plataforma Prounificació de Cal Rosal, que majoritàriament van prendre posició a favor de pertànyer a Olvan. Fa poc més d’un any que aquest acord va ser ratificat pels tres ajuntaments implicats, i es va demanar al departament de Governació de la Generalitat que iniciés l’expedient per unificar l’antiga colònia.
El resultat d’aquest procés s’ha donat a conèixer amb l’informe emès pel Servei de Demarcacions Territorials, que admet que hi ha una disfuncionalitat territorial perquè Cal Rosal es troba dividit entre tres termes diferents, i parteix de la conveniència que el municipi al qual es faci l’agregació tingui un potencial econòmic i demogràfic més gran que la part del municipi que és objecte de la segregació. En aquest sentit, l’informe apunta que la incorporació total de l’antiga colònia al terme d’Olvan «legalment és possible, però comportaria un desequilibri demogràfic», entenent que «Olvan, sense la part de Cal Rosal, té censades 493 persones, i Cal Rosal 1.109», fet que «provocaria una distorsió en l’estructura actual del municipi, i podria provocar-ne en la gestió municipal», de manera que es posa en dubte si «el municipi resultant d’Olvan disposaria dels recursos econòmics suficients per prestar els serveis mínims obligatoris». Pel que fa al cas d’Avià, l’informe subscriu una situació similar, i apunta que «caldria valorar a fons si l’agregació a Avià dels 1.091 habitants de les parts de Cal Rosal que pertanyen a Berga i Olvan no distorsionaria la prestació dels serveis en el conjunt del nou municipi», i entén que «no es resoldrien els nous desequilibris territorials que es podrien crear». Per això, es fa una aposta clara per Berga com a municipi receptor de la unificació, partint del supòsit que «no comportaria un desequilibri demogràfic –pel pes demogràfic de Berga–, ni tampoc social ni econòmic, atesa la dimensió del terme municipal i la població de Berga».