«Qualsevol família de les nostres escoles està pagant dues places»

L´associació de centres d´ensenyament privat no concertats de Catalunya (AENOCC) agrupa més de setanta centres d´arreu del país en una entitat que es va crear ara fa catorze anys de la mà d´un grup de persones vinculades a l´escola privada, moltes de les quals continuen al capdavant de l´associació. M. Pilar González, presidenta de l´AENOCC, i Àlex Cerdà i Antonio Hernando, vicepresidents, valoren la situació dels centres privats a Catalunya i posen de manifest les seves reivindiacions, com la de tenir més autonomia i el fet que les ajudes públiques s´atorguin directament a les famílies i no pas a les escoles, apostant per un canvi en el model actual.
M. Pilar González: el públic en general l´única cosa que té clara és que hi ha escoles en què es paga i altres escoles on no es paga o es paga poquet, i això és erroni d´entrada. És cert que hi ha una diferència en el que el pare es treu al moment de la butxaca, però els pares són ciutadans que contribueixen amb els seus impostos a què cada país es pugui desenvolupar. Quan parlem d´escola pública ha de quedar ben clar que tots els ciutadans paguem l´escola pública, i que entenem que un estat que miri al futur ha de tenir una bona escola pública. L´escola concertada és com una escola pública bé, és a dir, que està ajudada per diners de l´administració que tots hem aportat i una altra part, i aquí no hi entraré, que la paguen els pares. I l´escola privada, què és? És una empresa que es dedica a l´educació i que, per tant, ha de sobreviure bé i ofereix un producte amb un projecte educatiu definit i clar.
Llavors...
M. P. G.: les escoles privades no demanen diners, però sí que reclamen els drets que tenen les nostres famílies. Que les ajudes vagin dels fons públics directament a les famílies, i no a les escoles. Pensem que estem discriminats.
Àlex Cerdà: qualsevol família que és a les nostres escoles està pagant dues places escolars, la que li correspon pels impostos a l´escola pública i la que està finançant de la seva butxaca.
Com plantegen la via perquè les famílies rebin les ajudes?
M. P. G.: no és una qüestió de plantejament. Per què els pares que trien una opció d´un projecte educatiu no han de rebre cap ajut i els altres sí? La nostra idea és, vols anar la pública? Ho tens tot gratuït, perquè ja ho hem pagat amb els impostos. Ara, vols anar a una escola que no sigui pública? Llavors rebràs per cada un del fills o desgravaràs X, un màxim.
No és fàcil dur-ho a terme, però l´estalvi que comportaria a l´administració seria increïble, però costa perquè això resta vots.
Quin és el model que l´escola privada ofereix, el seu paper dins del sistema quant a projecte?
M. P. G.: no podem definir totes les escoles privades perquè definir-ho tot igual no seria cert. En una tertúlia, una persona em va demanar: ´és veritat que tots els seus nens surten igual?´ La pregunta no és gaire afortunada, però vaig dir que ´si la pregunta venia per si a totes les vostres escoles tots els nens surten igual perquè són de la mateixa classe social, et diré que no. A totes les nostres escoles hi ha famílies de tots els nivells. Hi ha gent que fa un autèntic sacrifici´.
I això no ho hem esbombat, però hem hagut de fer beques, no ara, sinó abans, perquè famílies que s´han trobat en situacions realment dures no trenquessin la línia d´educació dels seus fills.
La crisi els afecta?
M. P. G.: la crisi existeix. El que passa és que a hores d´ara encara no estem en una situació que es noti aquest tema. Però estem convençuts que com que les persones són les que vénen i paguen les nostres escoles, en el moment que aquests pares puguin estar en crisi, això revertirà, sens dubte, vaja.
En el moment que es noti, s´han plantejat com actuar?
M. P. G.: quan diem que no s´ha notat depèn de l´entorn. És cert que els pares en parlen, i encara que són famílies que tenen molt clar que l´educació dels seus fills és una inversió de futur, arribarà un moment que el seu límit serà allà...
Antonio Hernando: en activitats extraescolars sí que s´està notant alguna cosa.
Com actuarien, però?
A. H.: dependrà de la profunditat de la crisi.
La gran varietat de centres i les seves idiosincràsies dificulten la relació amb l´administració?
A. C.: al contrari. Una de les grans riqueses d´aquesta associació és la diversitat de centres que aglutina. El fet que aquestes tres persones que tens al davant van decidir, juntament amb alguna altra, crear aquesta associació ha fet que el nostre col·lectiu estigui en unes condicions a tots nivells molt millors. Ens ha permès parlar amb una única veu i que l´administració ens tingui presents.
A. H.: quan vam començar, l´administració no sabia els centres que hi havia a Catalunya sense concert.
Què reclama l´AENOCC a les autoritats catalanes?
M. P. G.: les reivindicacions són moltíssimes. Des que el nostre col·lectiu tingui una interlocució directa per tenir el nostre conveni fins a plantejar les taules salarials des de la perspectiva del que nosaltres tenim i el que nosaltres ingressem. El que volem assegurar és que tinguem un conveni digne i unes taules salarials que a nosaltres ens permetin sobreviure i tenir els nostres professors i altres treballadors en una situació digna.
Les escoles privades, a part, haurien de tenir una autonomia més important a l´hora de fer calendaris, d´incloure o no unes hores d´altres llengües, per una raó. Perquè, sense deixar de complir els mínims que estableix la llei marc, entenem que l´oferta que fem als pares és un producte que hem d´anar complint, i de vegades se´ns posen pals a les rodes.