Agents forestals fan una crida a la unitat pública i privada per gestionar el bosc

JORDI ESCUDÉ | BERGA
L'associacionisme, i especialment la coordinació entre el sector públic i els propietaris forestals, és la clau per encarar la futura gestió dels boscos a Catalunya, tant a nivell de prevenció d'incendis i de reforestació de zones cremades com pel que fa a una bona gestió silvícola del bosc adult per donar el màxim rendiment possible a la fusta. Aquesta és la principal conclusió de les jornades de balanç dels deu anys del programa de restauració i millora forestal (engegat conjuntament entre ajuntaments, propietaris i la Diputació de Barcelona), que es van fer ahir a Berga, i que van reunir diversos agents vinculats al sector, des de les associacions de propietaris fins a representants de les administracions locals i de la Diputació, entre els quals el seu president, Antoni Foqué.
El pla de restauració es va dissenyar fa una dècada arran dels incendis forestals que van arrasar la Catalunya central, i va ser un primer pas per començar a establir nexes d'unió entre els sectors públic i privat, "i que cal continuar potenciant perquè el treball en xarxa és la millor manera per generar masses crítiques més grans i millorar resultats en la gestió dels boscos", va dir Foqué. Actualment, participen en aquests plans 111 ajuntaments, 14 associacions de propietaris i 572 propietaris forestals privats. En aquests deu anys s'han planificat 138.000 hectàrees d'actuació, de les quals s'han realitzat treballs en 18.384. El compromís per part de la Diputació és el de "mantenir aquesta conciliació entre els sectors públic i privat", va dir Foqué, en referència a les orientacions que ha de prendre en un futur aquest pla, tenint en compte que després d'haver treballat durant anys en qüestions de reforestació de les zones cremades, ara es constata la necessitat d'incidir en la gestió silvícola del bosc adult. En aquest sentit, el diputat d'Espais Naturals de la Diputació de Barcelona, Josep Mayoral, també va incidir en la necessitat de dissenyar una política forestal, "i no des dels despatxos, sinó des del territori i amb el territori". "Aquesta coherència només serà possible si som capaços d'associar-nos i establir relacions dinàmiques entre el sector públic i privat", va afegir, entenent que això abarateix costos i afavoreix la manera de trobar fonts de finançament i alternatives de sortida a la fusta.
És en aquest nou marc que l'any passat es va crear la Federació d'Associacions de Propietaris Forestals de Catalunya, per donar suport a la comercialització dels aprofitaments forestals. El seu president, Jaume Rabeya, va parlar de la necessitat d'afrontar reptes com el progressiu abandonament de les finques i actual manca de rendibilitat d'algunes explotacions "per manca de capacitat financera". Per això va animar a dissenyar polítiques que incideixin en l'aprofitament de la fusta per a biomassa "amb plantes petites i mitjanes" o a potenciar les pastures per aprofitar el sotabosc, i va afegir que "cal que ens unim per unificar preus i obtenir millors rendiments".