1978

D'ESTRENADivuit anys després del darrer canvi de vestimenta, els gegants de la Patum van presentar ahir al matí els seus nous vestits. Amb unes tonalitats molt semblants a les de la indumentària que duien fins ara, i els ornaments del 1957

JORDI ESCUDÉBERGA L'EVOLUCIÓ DELS VESTITS. Les modificacions dels segles XIX i XX han anat configurant el disseny actual dels vestits dels gegants.Els gegants davant l'antic edifici de l'ajuntament, quan el gegant nou no duia encara la porra.En la reforma dels vestits del 1908 van posar una capa al gegant vell en substitució de la tradicional torera. En el canvi del 1927, la geganta nova passa a tenir el cap cobert com la geganta vella per un vel. Els vestits dels gegants en el canvi que se'ls va fer l'any 1957 destacaven sobretot per l'abundància de la pedreria. La imatge és dels vestits d'aquell període, però presa l'any 1971. En aquell any destaca com a principal element el curiós barret del gegant vell i la mantellina de la geganta, que tot just un any després van ser canviats. Tot i que els vestits dels gegants nous van seguir la línia de la indumentària anterior, el dels gegants vells van variar força, amb colors més llampants. El penúltim canvi es va fer amb motiu del centenari dels gegants nous.


Aprovat amb nota. Els patumaires berguedans comentaven ahir amb satisfacció l'encert del canvi en els vestits dels quatre gegants, que ahir es van poder veure i examinar per primera vegada després d'un rigorós hermetisme. Una multitud de berguedans, entre ells molts escolars, van reunir-se ahir al punt de les 12 del migdia a la plaça de Sant Pere. L'expectació era màxima. No només perquè el so del tabal havia de donar el tret de sortida a una nova Patum, sinó perquè a més era el moment esperat per descobrir els canvis en la indumentària que s'estrenava.
Una gran quantitat de berguedans van apropar-se per tocar les teles, i eren desenes les persones que s'apropaven per fotografiar-los i observar-los de prop. Els gegants van passar una doble prova de foc: per una banda, per comprovar la resistències de les teles, i per una altra, per veure quin seria el nivell d'acceptació del canvi: ho van passar i amb nota.
Ornaments més vistosos, sanefes amb pedreria i vels amb motius més treballats per a les gegantes, però les mateixes tonalitats. Un disseny inspirat en el que ja hi havia, estrenat l'any 1991, però atorgant una major importància als detalls ornamentals, tal com eren les indumentàries que els gegants patumaires van dur des del 1957 i fins al 1977, abans del canvi del 1978. Això sí, els gegants de la Patum ja tenen vestits nous, però també nou pes. El vellut utilitzat en les teles per l'empresa barcelonina Dress Art, que n'ha confeccionat els dissenys, ha fet guanyar uns quilograms a les dues parelles. Així doncs, el gegant nou, que ja pesava a l'entorn dels 102 quilos, s'ha enfilat fins als 114. "Costa molt més de dur, però és un orgull poder estrenar vestits. Ja tocava!", tal com expressaven ahir al migdia, durant el passacarrers matinal, diversos membres de la comparsa dels gegants, entre ells el mateix alcalde Juli Gendrau. En aquest sentit, Jaume Vima, regidor de Patum, explicava que "era qüestió de temps que hi hagués el canvi, perquè amb el moviment que tenen cada Corpus, acaben per deteriorar-se".
De cara al vespre van cosir-se algunes parts de les mànigues, que primerament Dress Art havia cordat amb crecs. "El ritme de la Patum és massa alt com perquè no es desenganxi si no ho cosim", relatava Vima, que tot i així es mostrava "molt satisfet" amb el resultat. Fins a 18 anys després del darrer canvi, els gegants tornaven a anar d'estrena. L'any 1991 se'ls va equipar amb la indumentària actual, coincidint amb el centenari dels gegants nous.

Canvis històrics
De fet, des de la incorporació dels gegants nous a la Patum, la comparsa no ha canviat gaire i les modificacions que ha tingut només han anat encaminades a la seva restauració o, precisament, als canvis de vestits. La primera modificació important del segle XX és la col·locació de la porra al gegant nou, a l'entorn del 1900, segons l'historiador i geganter berguedà Albert Rumbo. Originàriament, aquest gegant tenia el braç dret estirat i a la mà hi portava un coltell. El segon canvi important va ser el fet de pintar de negre els gegants nous, possiblement l'any 1904. En principi no ho eren, tot i que sí que, amb el pas del temps, se'ls havia donat ja un to bru. Així mateix, un tercer canvi va ser la renovació de vestits que va tenir lloc l'any 1927. Al llarg de la història tenim documentats diversos canvis de vestuari. N'hi va haver els anys 1704, 1876, 1908, 1916, 1927, 1957 - 58, 1978, i 1991.
Tanmateix, l'any 1927 va ser especialment transcendent, si tenim en compte que el model dels vestits que els van posar ha perdurat fins al segle XXI. Amb aquest canvi, la geganta nova va passar a tenir el cap cobert com la geganta vella per un vel, i el gegant vell va deixar de portar la capa que havia dut els últims anys i va tornar a lluir la ja típica torera. Aquell mateix any també estrenaren indumentària els geganters i, curiosament, la tipologia d'aquest vestuari, camisa vermella i pantalons blancs, també ha canviat ben poc fins a l'actualitat. El darrer canvi que historiadors patumaires consideren digne d'esment és la reconstrucció total dels cossos dels quatre gegants, entre el 1970 i el 1971. Hi destaquen també els canvis de vestit del 1957 i del 1978. Els d'ara, justament, s'inspiren en els vestits dels gegants dels anys 50.
En els canvis del 1978, els vestits dels gegants nous tenien una línia de continuïtat, mentre que la roba dels gegants vells va variar bastant, sobretot pel que fa als colors. "Va resultar molt més cridaners i llampants que els anteriors", segons Rumbo. El canvi, sobretots el de la geganta vella, va aixecar crítiques i vella. A partir del 1991 es va tornar al punt de partida previ als últims canvis introduïts en la indumentària dels gegants.


La Patum de Berga no ha de témer "per cap risc que pugui adulterar el desenvolupament de la festa". Així ho va assegurar ahir el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manel Tresserras, en referència a la transposició de la directiva europea que regula les festes del foc, i que s'està elaborant des del govern de Madrid. El conseller va fer aquestes declaracions en el marc de l'acte protocol·lari de nomenament de la Patum com a festa patrimonial d'interès nacional, el màxim reconeixement que atorga la Generalitat als esdeveniments festius del territori, i que a partir d'ara la Patum comparteix amb la Festa Major de Solsona, les dues úniques manifestacions de Catalunya que tenen aquesta distinció.
Tresserras va arribar a l'Ajuntament de Berga a les 7 de la tarda, una hora més tard del previst, i amb el consistori en ple frisant per la seva arribada atès que a les 8 en punt havia de començar el passacarrers. tanmateix, l'acte es va celebrar tal i com era previst, i Tresserras va fer el lliurament a l'alcalde, Juli Gendrau, del diploma de reconeixement de la Patum com a festa patrimonial, a la sala de plens. El conseller va remarcar que, de fet, aquest distintiu correspon a un reconeixement que"en realitat, ja hi era", però que ara s'ha formalitzat perquè la Patum "és un fenomen singular, amb personalitat, i d'una tradició llarguíssima". En aquest sentit, i en referència a la transposició a la directiva europea del foc, va remarcar que "no hi ha el més mínim dubte que la Patum no es posarà en risc, perquè l'etapa final de l'adaptació d'aquesta normativa es farà segons digui la gent que hi entén, i en aquest cas, segons digui la gent que fa la Patum".
Per la seva banda, l'alcalde, Juli Gendrau, es va congratular per aquesta distinció "que ens honora. Els berguedans som cada cop més conscients del què és aquesta festa, que respectem i que vivim amb la màxima intensitat per mirar de perpetuar-la, i ens agrada que tot això, des de fora se'ns valori". També va parlar el regidor de Patum, Jaume Vima, que igualment va agrair aquest reconeixement, que se suma al de Patrimoni de la Humanitat atorgat per la Unesco. Va remarcar que aquest diploma també distingeix cada una de les comparseries de la Patum, tenint en compte que també se'ls dóna el reconeixement d'elements patrimonials.
A l'acte també va assistir el director del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, Ramon Fontdevila.