El 25% dels alumnes acaba primària sense adquirir els coneixements bàsics

REDACCIÓ/AGÈNCIESMANRESA
Gairebé una quarta part dels alumnes catalans que acaba l'ensenyament primari ho fa sense haver adquirit les competències bàsiques en llengua catalana i castellana i en matemàtiques, segons els resultats de la primera prova que s'ha fet a Catalunya a tots els alumnes de sisè curs.
El conseller d'Educació, Ernest Maragall, ha assegurat que aquestes xifres "no són acceptables com a país", encara que ha admès que no l'han sorprès perquè van en la mateixa línia d'altres indicadors ja coneguts. Però ha subratllat que ara disposa d'una "eina de precisió quirúrgica per actuar".
En concret, el 24,2% dels alumnes no ha adquirit les competències bàsiques en català -on la nota mitjana és de 76,9 sobre cent-; el 27,4% no arriba als coneixements suficients en castellà -la nota mitjana és de 75,10-; i en matemàtiques el 24,2% no arriba als mínims requerits -la nota mitjana és d'un 77,9 sobre cent.

La fita dels 70 punts
Per considerar que els coneixements bàsics de les tres matèries eren assumits pels alumnes, aquests havien d'aconseguir un mínim de 70 punts. El tram en el qual s'ha mogut la majoria és el mitjà (entre 70 i 90 punts).
El nivell socioeconòmic dels centres escolars i el seu projecte educatiu són els factors que s'han revelat essencials a l'hora de determinar el nivell acadèmic dels alumnes, mentre que la titularitat del centre (si és públic o privat) té menys rellevància, encara que els concertats obtenen més bons resultats.
Així, els centres de nivell socioeconòmic baix obtenen una puntuació mitjana en català de 68,6 i els de nivell alt un 81,3.
En percentatge d'èxit o fracàs, fins al 44,3% dels alumnes de les escoles amb famílies en pitjors condicions econòmiques no adquireixen les competències bàsiques, davant del 14,5% dels centres amb un alt nivell socioeconòmic.
En castellà, el 47% dels alumnes de centres de nivell baix socioeconòmic no en tenen els coneixements bàsics, on s'obté una nota mitjana de 66,6, mentre que només no arriba a aquests mínims el 16,9% dels que estudien en escoles d'alt nivell socioeconòmic, on a més la seva nota mitjana és de 80.
En matemàtiques, els escolars d'escoles de nivell alt obtenen un 82,2 i només el 14,3% no arriben als mínims, mentre que és el 42,8% dels de nivell socioeconòmic baix els que no adquireixen els coneixements bàsics i tenen una mitjana de 69,9 punts.

El projecte educatiu, clau
L'informe analitza també els resultats de centres d'una mateixa zona geogràfica i d'un mateix nivell socioeconòmic i conclou que els alumnes que acudeixen a escoles amb bons projectes educatius obtenen resultats que estan entre 15 i 20 punts per damunt d'altres de similars amb estratègies pedagògiques diferents.
El president del Consell d'Avaluació de Catalunya, responsable de les proves, Joaquim Prats, ha subratllat que aquestes dades demostren que "el determinisme social no existeix" i que "una bona escola pot millorar un alumne amb indiferència de la seva motxilla social".
Maragall ha destacat que la titularitat del centre no determina el rendiment dels alumnes i que les diferències que s'observen entre l'escola concertada i la pública són degudes més al fet que és aquesta segona la que escolaritza més nens de nivell socioeconòmic baix i immigrants.
A partir d'ahir, els 2.083 centres de primària catalans poden accedir als resultats individuals de cadascun dels seus alumnes, que hauran de remetre a les famílies. A partir de la setmana que ve, els centres també disposaran d'un informe sobre els seus resultats i la seva situació respecte del sistema educatiu.