CARMINA OLIVERASMANRESA
El Pont de Vilomara i Castellbell són les dues excepcions bagenques que confirmen la regla. Mentre la majoria de casals municipals d'estiu han vist com la quantitat de nens s'estancava respecte de l'any passat -i en algun cas fins i tot s'ha reduït-, a Castellbell i el Pont han augmentat l'afluència d'infants als seus casals millorant l'oferta i donant la màxima flexibilitat d'horaris a les famílies.
A Castellbell han passat de 60 a 75 nens, un fet que, segons l'Ajuntament, es deu als canvis que han introduït aquest any, ja que per primera vegada "organitzem el casal amb l'AMPA del CEIP Jaume Balmes", la qual cosa els ha donat "moltes facilitats a l'hora de contractar els monitors i de programar les activitats". Des del consistori de Castellbell, es creu que l'augment de canalla és també una conseqüència de les facilitats que es donen per conciliar la vida laboral dels pares amb els horaris dels nens, ja que "s'hi poden apuntar de matí, matí i menjador, tarda, complet, sense dinar... també, pel tema de les vacances dels pares, s'hi poden apuntar per setmanes". Com la resta de casals del Bages, el de Castellbell ha mantingut els preus de l'any passat "pel tema econòmic" i, a més a més, hi ha introduït descomptes del 10% pel segon germà i del 15% a les famílies nombroses "per afavorir i donar suport a les famílies que tenen més fills".
El col·lectiu dels més menuts és el que ha crescut més al Pont de Vilomara. Durant l'estiu, passaran pel casal municipal d'estiu una mitjana de 30 nens de 3 a 5 anys per setmana. La clau de l'èxit ha estat l'augment de l'oferta. Per primer any s'ofereixen dinars i activitats a les tardes, que es basen sobretot en el teatre. Marta Pla, responsable de la Sala Polivalent del Pont, explica que "molts pares ens demanaven poder emportar-se els nens una mica més tard de la una del migdia i vam pensar que, tant per tant, podíem fer dinars". De moment, engegaran el servei de menjador amb dotze nens, encara que també es dóna la possibilitat que els nens es puguin quedar a dinar al casal algun dia puntual.
Des del 2003, les activitats d'educació en el lleure estan regulades per la Generalitat. Per exemple, s'exigeix la presència d'un monitor per cada deu nens. Què en pensa, de les mesures?
Les trobo bé. És bo que el sector es professionalitzi. Abans anàvem a tot arreu sense cap tipus de cobertura. Quan llogaven els nostres serveis no ens feien contracte ni teníem cap tipus d'assegurança.
La regulació del sector, però, ha revertit en el preu final...
Sí, es clar. Però crec que la figura del monitor continua estant infravalorada. La majoria de famílies vénen d'un món on això es feia per amor a l'art i ara els preus estan pujant, i encara pujaran més. Segons el conveni, un monitor cobra uns sis euros l'hora. Això és molt poc per tota la feina i la responsabilitat que suposa. El sector està canviant, però laboralment la figura i la feina del monitor continuen estant molt poc valorades. Ara sóc empresari, però també he estat i continuo sent monitor. La societat ens demana que estiguem preparats, però a l'hora de pagar costa de veure-ho com una feina. Una feina en què, a més, has de saber fer de tot.
Com què?
Tractar amb els nens. Tractar amb els pares. Tocar la guitarra. Cantar. Tenir imaginació i recursos. Tenir coneixements psicològics i pedagògics. Canviar caques i pipís. Saber resoldre conflictes...
Als cursos per ser monitor o director d'activitats en el lleure s'aprèn tot això?
No. Crec que en aquest sentit els cursos es queden un pèl curts. La societat ens demana que siguem professionals, però trobo a faltar moltes coses en els cursos actuals. Toquen una mica de psicologia, una mica de pedagogia i una mica de natura, però no acaben tocant res.
Un bon monitor ha de ser una persona jove?
No ha de ser forçosament jove. Ha de ser una persona oberta i feliç, molt feliç. Ha de ser conscient que està treballant amb nanos, ser responsable i estar molt implicat en hores, en idees i en energia.
Com s'estructuren els continguts d'un casal?
Totes les activitats que ideem passen per tres línies. La primera i més important és la seguretat. La segona és la comunicació entre monitor i nen i entre monitor i pare, perquè a vegades el nen no explica el mateix al monitor que al pare i si tanquem el cercle podem saber més coses sobre el nen. I la tercera línia és el lleure. No hem d'oblidar que estem aquí perquè el nen s'ho passi bé i no per fer els deures. La idea principal de Tirotella és que amb la nostra actitud hem d'ajudar el nen a ser persona, a saber resoldre els problemes, a saber compartir...
Han notat una baixada de l'afluència de nens als casals?
Als casals hi ha hagut una baixada, però no gaire espectacular. On sí que hem notat la crisi ha estat en les activitats extraescolars que organitzem durant el curs. Fins i tot hi ha escoles on hem passat de fer quatre o cinc activitats a no fer-ne cap.
La crisi econòmica també s'està fent notar als casals municipals d'estiu, que tot i que han aconseguit consolidar l'oferta han hagut d'eliminar algun dels serveis que oferien -com el de menjador o l'opció de fer activitats a les tardes- per la falta de demanda. Enguany, la majoria de famílies bagenques que fan ús del servei han optat per apuntar la canalla només als matins, i així estalviar-se els diners que costa el dinar i el suplement que s'acostuma a cobrar perquè el nen es quedi al casal després de l'àpat.
És el cas, per exemple, del casal municipal de l'Estany, que aquest estiu ha passat de tenir 22 nens a 12 i no oferirà el servei de menjador. Ariadna Vall, de l'Associació Mou-te, l'entitat que gestiona el servei a l'Estany, explica que han tret els àpats "per falta de nens". A Monistrol de Montserrat també han vist reduït el nombre d'infants que s'han apuntat al casal. L'estiu passat van van tenir una cinquantena de nens i enguany en són uns 40. Segons l'Ajuntament, que gestiona el casal conjuntament amb la Fundació La Xarranca, "la majoria s'estalvia el dinar, també les tardes, que al final no farem perquè hi havia molt pocs nens apuntats".
Els casals ja fa diversos estius que funcionen i, tot i que en- guany han patit una lleugera davallada de nens, en general la demanda del servei s'ha consolidat. De fet, la tendència estava anant a l'alça els darrers anys i molts pobles estaven considerant ampliar l'oferta, els horaris i el calendari. A Castellgalí, les instal·lacions del Casal Cultural se'ls havien fet petites i des de dilluns, quan va arrancar el casal, els nens van al CEIP Sant Miquel, un edifici més gran i amb més possibilitats. El fet de poder disposar de l'escola va fer que l'Ajuntament donés a les famílies l'opció d'ampliar l'horari fins a les cinc de la tarda i la de menjador, ja que el CEIP Sant Miquel disposa d'una cuina totalment equipada. Tot i això, "la majoria vénen només als matins", explica Patrícia Rodríguez, del Casal Cultural de Castellgalí, que afegeix que "al final tampoc no farem dinars, ja que no hi havia gaires nanos apuntats".
Conciliació d'horaris
La falta de demanda ha fet que Castellgalí no hagi pogut engegar el servei de menjador del casal. Tot i això, Rodríguez explica que "intentem anar adaptant el servei al que demanen les famílies i, si cal, oferim alternatives". Per això, "una desena de nens es quedaran a dinar al casal, però es portaran el menjar de casa", una bona opció que resulta més econòmica per a la butxaca de les famílies i que en municipis com Fonollosa ja fa uns quants estius que rutlla amb èxit.
El Despertador, que acostuma a funcionar una hora abans que comenci el casal, és una altra mesura que permet ajustar les activitats dels més menuts amb els horaris de feina dels pares i cada vegada és més present en els casals municipals d'estiu del Bages. A Castellgalí, Fonollosa i Avinyó el Despertador ha tingut molt bona acollida.
La crisi ja fa uns quants mesos que està en boca de tothom i la majoria de municipis han intentat buscar mesures perquè la demanda del servei no caigués en picat. De fet, la tendència predominant en els casals municipals d'estiu consultats per Regió7 ha estat el manteniment dels preus respecte de l'any passat. La majoria de consistoris han optat per no apujar les tarifes que paguen les famílies i han assumit, en molts casos, la diferència.
També hi ha molts municipis que han establert una sèrie de descomptes pel segon germà, a les famílies nombroses o pels nens empadronats en el poble on s'escull fer el casal. Les opcions per pal·liar els possibles efectes de la crisi i donar facilitat a les famílies han estat múltiples. A Avinyó, per exemple, s'ha introduït el pagament fraccionat en dos terminis.
IMPRIMIR PÁGINA »
AUMENTAR TEXTO »
REDUCIR TEXTO »
