Berga vol demanar a la Generalitat una freqüència pròpia de TDT a la comarca

P. M.BERGA
El ple local de Berga ha aprovat, per unanimitat, demanar al Govern català una freqüència de TDT exclusiva per a la comarca. Així ho va expressar l'alcalde, Juli Gendrau, amb el suport de la resta de grups, en referència a una petició de la que durant 18 anys ha estat primer Televisió de Berga i després Televisió del Berguedà. Aquest és un dels dos canals comarcals en analògic que hi emeten, però que no han obtingut llicència pròpia per fer-ho com a televisió independent després de l'apagada prevista al desembre. Tanmateix, la normativa digital fa impossible la proposta perquè preveu quatre emissores de proximitat ja adjudicades en el múltiplex corresponent. Fa gairebé tres anys, a més, el Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) va establir el mapa de llicències per demarcacions, en què va agrupar Berguedà, Bages i Solsonès.
Tot i això, Gendrau va defensar al ple "el paper meritori d'una televisió dedicada només a allò que afecta directament els habitants del Berguedà", i va afegir que "possiblement es perdi informació valuosa pel tarannà local i comarcal, com les retransmissions en directe de la totalitat de la Patum, habituals des de fa 16 anys".
L'oferta televisiva de proximitat que podrà veure's a la comarca del Berguedà amb la TDT serà formada per tres televisions, que emetran en tota la demarcació; i per un consorci públic de les mateixes característiques, del qual Juli Gendrau va dir que "estem pendents de les pautes que ens marqui l'Ajuntament de Manresa, per reunir-nos i veure com tot es tira endavant".
El ple municipal gestionarà, doncs, una petició "per a la continuïtat d'una televisió comarcal" al departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat, tot i reconèixer que "en el seu moment s'hauria hagut de ser més bel·ligerant, perquè el Ripollès sí que tindrà consorci propi".
En total, el Berguedà rebrà nou múltiplex, cadascun d'ells format per quatre canals de programació. Un dels múltiplex serà el de proximitat, en què l'únic blanc que hi queda disponible ja està pensat per a la televisió pública, prevista per llei, i en què, per tant, quan falten cinc mesos per a la data en què es preveu l'apagada al Berguedà, ja no hi cabria una nova oferta.


La petició de l'entitat Berguedà amb el poble sahrauí per intervenir al ple municipal va reengegar, dijous, la polèmica pel futur Reglament Orgànic Municipal (ROM), que hi ha de permetre la participació popular i que segons el portaveu del PSC Dani Bullich, a l'oposició, "ja va amb retard, perquè el 2007 es va aprovar una moció en què es deia que es redactaria el text de forma immediata". De totes maneres, l'alcalde Juli Gendrau va recordar que "l'octubre podrem entrar l'aprovació inicial del ROM al ple".
Diversos membres de l'associació van aparèixer al ple amb la boca tapada, com a protesta per no haver-hi pogut intervenir. La CUP va presentar, a més, una moció en què es demanava "un posicionament polític sobre el Sàhara", que va aprovar-se amb l'esmena del PSC, per la qual Berga demanarà recursos per al poble sahrauí al fons català de cooperació.


Un estudi de la Diputació de Barcelona, valorat en 30.000 euros, ha plasmat la necessitat del polígon industrial de la Valldan de "disposar d'un centre d'innovació i un viver d'empreses". Va informar l'equip de govern (CiU) al ple local. L'estudi s'ha fet per tal d'analitzar les diferents necessitats de millora d'aquest espai de sól industrial, a l'hora de demanar les ajudes corresponents al pla FEDER.
"Es tracta d'un primer pas per fer-ne un estudi de mobilitat i un pla d'actuació en el futur", segons l'alcalde Juli Gendrau. Per la seva banda, el grup socialista, a l'oposició, va lamentar que "l'informe només contingui dades que no són noves". Gendrau va defensar que "també s'inclouen plànols i aspectes tècnics", i va dir que "és un primer esborrany".