Monistrol de Calders celebra tres quarts de segle d´història

JORDI CUMPLIDO | MONISTROL DE CALDERS Uns 200 veïns de Monistrol de Calders van celebrar ahir 75 anys justos com a municipi independent, des que el 5 de juliol del 1934 Lluís Companys, aleshores President de la Generalitat de Catalunya, va rubricar el decret que permetia la secessió. Ho van fer amb un acte molt pedagògic al Centre Recreatiu del poble, que va quedar ple per escoltar les paraules de l'alcaldessa i les explicacions de dos historiadors.
Acompanyant els veïns en un dia tan especial hi havia alcaldes dels municipis del Bages. L'alcaldessa de Monistrol de Calders, Mercè Cardona, va obrir l'acte recordant que "aquell 5 de juliol del 1934 era un dijous, dia feiner al poble i, per tant, un dia com un altre", però va matisar que "va ser un dia molt important per al nostre municipi". Cardona va explicar que "des d'aleshores, el poble ha hagut de superar tots els obstacles que ha comportat el procés de separació, però ha estat capaç de forjar una identitat pròpia". L'alcaldessa va definir Monistrol de Calders com "un poble molt jove amb molta feina per fer", i va marcar un objectiu comú per als veïns: "fer-lo un poble viu".
Aleshores, Mercè Cardona va convidar els presents a fer un viatge en el temps, de la mà dels historiadors Gustau Erill i Jordi Gual, que estan preparant un llibre sobre la història del municipi. El primer va repassar els antecedents de la separació, és a dir, els intents i les iniciatives que, abans d'aquell 1934, havien fet els veïns de Monistrol per separar-se. Com les primeres peticions d'exempcions fiscals i de taxes pròpies, o un dia del 1650 en què es van presentar a la cort del rei Felip III els prohoms de Monistrol, demanant el privilegi de tenir el seu propi ferrer -quelcom molt important en l'època. El primer ajuntament de Monistrol es registra, segons Erill, el 1812, després de l'aprovació de les Corts de Cadis, però "segurament ni el mateix govern local no n'era conscient". En el darrer terç del segle XIX es va fer un primer intent de secessió, amb la petició que el municipi va fer al govern civil de Barcelona, sense èxit.
Per la seva banda, Jordi Gual va centrar-se en el procés de secessió, en què destaca l'episodi de la tupinada electoral del 1934 coneguda com "la pedregada", en què veïns de Calders van impedir que els de Monistrol votessin a cops de pals i pedres. Va ser el fet que va precipitar la petició de separació per part dels monistrolencs. Aquest cop va prosperar, i va donar lloc al nou municipi, que començava a caminar amb el nom de Sant Feliu de Monistrol.
Les paraules dels historiadors van donar pas a l'audiovisual creat pels alumnes de l'escola l'Esqueix, que aquest curs han treballat la història del seu poble. El vídeo repassava 75 anys d'història amb imatges i música, i l'explicació dels nens de diferents aspectes que caracteritzen el municipi. La degustació d'una edició especial del cava de la Confraria de Sant Llogari va posar punt final a l'acte commemoratiu.