Indústria i Generalitat acorden a Saldes la distribució d´1,7 milions d´euros del Miner

PILAR MÀRQUEZBERGA
El ministeri d'Indústria, Comerç i Turisme del govern estatal i la Generalitat de Catalunya van concretar ahir a Saldes la distribució del Fons Miner per a l'any 2009, que en el cas del Berguedà puja a l'1,5, ja que només hi ha un municipi català, Seròs (Segrià), que hi és inclòs fora d'aquesta comarca, amb una assignació de 137.000 euros. En total, doncs, a Catalunya es va concretar la distribució de fins a 1,7 milions d'euros de subvencions del programa Miner, destinats a desenvolupament econòmic d'antigues zones mineres.
A l'acte, el primer d'aquestes característiques que es fa a la comarca del Berguedà, hi van assistir alcaldes i representants dels diferents municipis i institucions que han obtingut les ajudes. La reunió, a més a més, va tenir la presència de responsables tècnics de la direcció general d'Energia i Mines del govern català, així com del mateix ministeri. "El principal motiu d'escollir Saldes com a seu de la trobada és el fet que es tracta del darrer municipi de la zona que va tenir activitat minera, fins a l'any 2007, en què va tancar Carbons Pedraforca", segons fonts de la direcció general de Mines.
En aquesta jornada, celebrada ahir al matí, tècnics del ministeri van donar el vistiplau a la proposta de la Mesa de la Mineria de Catalunya pel que fa a la destinació dels ajuts. Una part important d'aquests recursos, uns 600.000 euros, es destinaran, de fet, al municipi de Cercs per poder urbanitzar i condicionar els terrenys on s'ha d'instal·lar la multinacional metal·lúrgica índia Jindal. En aquest sentit, tot i que l'assignació de Cercs per a l'any 2009 és de 150.000 euros, aquests fons avançaran a la localitat la xifra completa de la resta d'ajuts corresponents als propers anys, 2010, 2011 i 2012, perquè "es tracta d'un projecte important, i els responsables del Miner han comprès que no podíem esperar a enllestir aquests terrenys durant quatre llargs anys", explica Ferran Civil, alcalde de Cercs, que es mostra "molt satisfet" amb aquesta xifra.
Segons Civil, la reunió ha estat decisiva per "confirmar la important destinació d'aquests ajuts econòmics a les antigues zones mineres, que permet desenvolupar projectes destacats pel futur de la comarca". En aquest sentit, els diners que aniran a parar a Cercs serviran per tirar endavant el projecte d'instal·lació de l'empresa índia. El centre de producció s'u-bicarà en els terrenys que hi ha a peu de la C-16, entre l'eix del Llobregat i la carretera que porta a Sant Corneli.
Els ajuts miners es destinen a subvencionar iniciatives per al desenvolupament econòmic de zones afectades per l'aturada de l'activitat minera. Així mateix, no només rebran ajudes els nuclis d'Avià, Bagà, Berga, Cercs, Gósol, Guardiola de Berguedà, Olvan, la Pobla de Lillet, Saldes i Seròs, sinó que també es preveuen partides per a entitats implicades en el desenvolupament de la zona com el Consorci de Formació i d'Iniciatives Cercs-Berguedà (CFI), i el Consorci de la Ruta Minera, a què pertanyen les localitats de Cercs, Guardiola, Vallcebre i Fígols.
De fet, Ruta Minera rebrà aquest any fins a 270.000 euros d'ajuts del Miner, dividits en dues partides diferents. L'una es correspon a 120.000 euros assignats a la construcció de l'edifici plurifuncional de Vallcebre, que ha d'actuar com a alberg en un futur i que és previst que s'obri el 2011, i l'altra, de 150.000 euros, fa referència a la museïtzació del centre d'interpretació de Fumanya.
Amb les ajudes d'enguany es tanca un cicle de quatre anys que es rependrà el 2010 amb un nou bloc de subvencions. Fins ara, els Fons Miners han atorgat 8.577.000 euros.
La jornada d'ahir a Saldes, a l'alt Berguedà, va constar de dues parts. En la primera, els tècnics de la direcció general de Mines van reunir-se amb representants del ministeri d'Indústria, Comerç i Turisme; i en la segona, els tècnics van relatar les decisions preses als alcaldes dels diferents municipis, entre els quals, a més a més dels alcaldes berguedans, també hi havia l'alcalde de Serós. Gabriel Pena.