´Amb les noves tecnologies la gent gran es pot informar i formar´

CARMINA OLIVERAS | CALLÚS
Ramon Fons és un dels principals propulsors de la Fundació Aplicació de Callús, un organisme municipal que va néixer fa gairebé quinze anys amb l'objectiu de facilitar les eines tecnològiques necessàries perquè els callussencs puguin tirar endavant les seves pròpies iniciatives. La fundació lidera diversos projectes adreçats a totes les edats, però dins la seva agenda sempre hi ha un lloc per a la gent gran.

Què en pensa, de l'anomenada fractura digital?
No crec que la qüestió sigui si es té un accés més o menys ràpid, sinó com les noves tecnologies es poden integrar socialment per millorar la qualitat de vida dels pobles petits. No és tant el com, sinó el què, i de quina manera.
Des de sempre han treballat per apropar les noves tecnologies a la gent gran...
Vam ser el primer poble de Catalunya que va fer un curs d'introducció a les noves tecnologies adreçat a la gent gran i ens vam adonar que aquestes eines han de ser el mitjà, i no la finalitat. El ritme en el qual avancem és trepidant i a vegades el que pots estar ensenyant ara pot ser que no tingui res a veure amb el que vindrà d'aquí a dos anys. No ens hem de quedar amb el fet que tenim aquestes eines, sinó en quines coses reals de la vida quotidiana poden contribuir.
Actualment estan immersos en el projecte pilot de la banda ampla, com pot ajudar això la població més gran?
Des de la fundació s'han fet diverses proves, com les de videoconferència a casa de gent gran que tenen problemes per moure's del domicili. També el projecte de la televisió, que té un grup de gent gran que hi està implicada de forma permanent. Les noves tecnologies, en aquest cas la televisió, fa que la gent gran s'informi, per elaborar els continguts, i es formi treballant-hi.
La clau és saber identificar els continguts de cada col·lectiu?
Sí. Potser no trobaràs gent gran que et vingui a fer un curs de Photoshop, però et vindran a fer un itinerari remeier pel poble.
En què consisteix?
Es va fer un recorregut d'aproximadament un quilòmetre en el qual els participants anaven amb una PDA que estava connectada a un GPS. Segons el punt on es trobaven sonava una música. Allò era l'identificador que per la vora hi havia una herba remeiera amagada. Aleshores hi havia diverses proves per identificar-la a través de l'olfacte o, per exemple, de la foto que sortia a la PDA.