Els directors que ahir van dirigir les tres bandes que van participar al concert de Santa Cecília de Manresa, al Nou Congost, van assenyalar la qualitat musical desplegada pels músics, alguns ja formats, i els altres, la majoria, alumnes de les escoles de música de les comarques centrals. La peça final va ser interpretada, entre uns i altres, per uns 200 músics, davant un miler de persones.

La matinal va començar amb un concert de la Big Young Orange Band, una formació amb músics de 10 a 20 anys amb gairebé una dècada de rodatge. La banda va tocar sota la batuta del seu director, Jordi Badia, autor també de la peça final estrenada especialment per al concert d´ahir. Birdland va ser la primera peça, seguida d´A little blues i Watermelon Man. En cadascuna de les peces algun dels músics tocava sol, una bona manera d´exhibir les pròpies virtuts. Les últimes peces van ser Hey, Mambo! i The Chicken. Eren peces amb què els integrants de la banda estan molt familiaritzats i, per això, van sonar molt bé; però és que, a més, «avui han estat especialment bé», va dir el seu director.

La Unió Musical del Bages, dirigida per Joaquim Piqué, va prendre el relleu per interpretar tres peces més amenes i recognoscibles per al gran públic: The Flinstones (Els Picapedra); un fragment de la banda sonora d´El Senyor dels Anells, que van interpretar per primera vegada; i Virginia, del compositor Jacob de Haan, una peça «que vam estrenar a l´Auditori, divertida i que ens agrada molt», va dir Piqué. Ell mateix va dirigir la tercera banda, formada per quinze escoles de música i la Unió Musical del Bages.

Les escoles que van baixar a peu de pista per actuar van ser: Abrera; Berga; Martorell; Navarcles; Mestre Castella, de Navàs; Puig-reig; Escola Pia, de Sabadell; Cal Moliner, de Sallent; Sant Joan; Santpedor; Àtic, de Solsona; Súria; Musicant, de Cardona; Esclat, de Manresa, i el Conservatori Municipal de Manresa.

Junts van interpretar una sola peça, composta per Jordi Badia i estrenada en el mateix concert, formada per tres parts i titulada Jocs. En paraules del mateix autor, l´obra «s´inspira en els jocs que podem veure al pati d´una escola». La primera part és una al·legoria dels jocs contemplatius, i era marcada per un ritme pausat i basat en el diàleg entre instruments. La segona part versa sobre els personatges fantàstics, i la música reflectia aquesta màgia. La tercera part, que va tancar la composició, tractava sobre els jocs d´atrapar-se, i prenia més dinamisme accelerant el ritme. Jordi Badia va mostrar-se molt satisfet de com els alumnes van executar la peça musical: «Joaquim Piqué ha fet una tasca molt bona i per a mi és un plaer que estudiants de música toquin una peça meva». Badia va remarcar també la «bona resposta del públic», que, segons ell, va arrodonir un bon concert.