Els treballs de gravació es preveu que s’allarguin fins a final del mes de desembre -a tot estirar, fins a començament de gener-, i hi participen una vintena de cantants i grups nouvinguts.

La idea, presentada en societat el mes de setembre passat (vegeu Regió7 del 23 de setembre), consisteix en donar a conèixer les diferents cultures presents a la capital del Bages a través de les seves cançons. Per això, es va obrir una convocatòria per a persones immigrants perquè escollissin i interpretessin una peça popular del seu país.

Després de fer-ne una primera tria, des de dilluns s’és en fase de gravació. Toni Xuclà, un dels responsables musicals del projecte, explica que la iniciativa està resultant «molt positiva i enriquidora» i que la resposta dels implicats és «excel·lent». «S’ha reunit gent molt diferent, de Veneçuela, Anglaterra, Suïssa, Dinamarca, Xina, Moldàvia, Romania, el Senegal, Itàlia, Dinamarca... i a tots els uneix una mateixa il·lusió: poder ensenyar i cantar cançons del seu país», diu. També detalla que «en alguns casos es tracta de persones que al seu país d’origen eren músics professionals, però que aquí s’han de dedicar a unes altres feines. Es nota que s’han integrat bé, però quan canten, veus que s’enyoren i s’emocionen».

El CD tindrà una durada d’uns 50 minuts i inclourà entre 17 i 20 cançons. «Seran peces relativament curtes, perquè ens interessa oferir una àmplia mostra de les cultures que hi ha a Manresa», justifica Xuclà. Totes contindran les paraules aigua i llum, ja que s’ha volgut vincular d’aquesta manera el projecte a la tradició manresana de les Festes de la Llum, que se celebren cada 21 de febrer. Precisament, s’ha elegit la Llum de l’any vinent com a data per a l’estrena oficial.

Al projecte també hi estan vinculats el musicòleg Josep Maria Vilar i Oriol Farré, del grup Gossos, els quals són els responsables d’investigar i trobar informació sobre cada una de les peces que formaran part de l’àlbum.

Aquesta és tan sols una de les 88 accions per millorar la ciutat que el PEC té previst dur a terme. De fet, ha centrat el seu treball a la ciutat de Manresa en tres eixos: civisme, cohesió social i ciutadania activa. L’objectiu del projecte és «prendre consciència que la ciutat també és un agent educatiu i que, juntament amb l’escola i la família, ha de buscar aliances per avançar cap a una societat més educadora que ajudi els ciutadans i les ciutadanes a desenvolupar-se com a persones», segons es detalla des de l’Ajuntament de Manresa.