Cultures

L´Estany presenta la versió més innovadora i actual del drama litúrgic de l´Assumpció

07.12.2008 | 01:00

L´Estany va tornar a fer ahir un salt en el temps amb la representació de la tercera edició del drama litúrgic de l´Assumpció que es va fer al monestir de Santa Maria, inclòs dins el cicle de drames litúrgics medievals de Santa Maria de l´Estany 2006-2010. L´edicó d´enguany va presentar com a principal novetat la forma en què es va dur a terme la posada en escena, amb una versió més adaptada als nous temps i innovadora. El responsable d´això va ser el jove dramaturg Josep Maria Miró. En quant a la part musical, en va portar la batuta David Catalunya, que a banda de fer-ne de director també tocava el clavisimdalum. L´acompanyaven Guillermo Pérez a l´organetto i Anna Danilevkaia a la viella. La part coral la formaven els tenors Josep Cabré i Nicoló Bassello.

El públic que va assistir a la representació Litúrgia E/XXI va ser obsequiat a l´entrada amb un fanalet, que tothom va dur encès a la part de l´acte que va tenir lloc al claustre exterior de l´edifici romanic, batejada com a «Paisatge Medieval». El fred i que l´acte coincidís en un cap de semana de pont no van ser cap obstacle perquè desenes de persones assistissin a la presentació. Pocs minuts després de les 6 de la tarda la gent es va anar repartint al voltant del claustre, il·luminat únicament per espelmes i torxes i decorat amb uns recipients plens de pomes.
A un costat, els músics, i a l´interior del pati els dos actors que encarnaven Maria i Josep: Maria Vela i Òscar Castellví. Els dos personatges bíblics van escenificar les lloances de l´un cap a l´altre envoltats d´una ambientació conceptual, mentre el públic seguia embadalit els seus passos. La segona part del drama, anomenada «Assumpció de l´Estany», va continuar cap a dins de l´església, on els cants dels tenors van cridar l´atenció del públic que, de mica en mica, va anar ocupant els bancs. A l´altar, dos plafons blancs a banda i banda eren el punt d´atenció. A un costat, Maria, darrera d´un plafó en el que s´hi projectava la seva ombra, anava explicant les diferents etapes de la seva vida, des que tenia Jesús als braços fins que és crucificat, i fins al final dels seus dies. Mentrestant, a l´altre cantó, darrera l´altre plafó, Josep va pintant flors fins al final de la representació, que són el símbol de la puresa i que representen el mes de maig, que es el mes de les flors.
Alhora que davant de l´altar es va succeint tota la història, els dos tenors l´expliquen des del fons de l´església amb els seus cants per acabar davant de l´altar al final de la representació del drama.
El drama de l´Estany és unic al continent europeu en el seu gènere. Està organitzat pel monestir de Santa Maria de l´Estany, l´Ajuntament de la vila i el Consorci del Moianès en col·laboracio amb el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, la Fundacio Caixa Manlleu i el diari El 9 Nou. Els drames litúrgics eren cants dramatitzats que precedien el ritus cristià A l´Estany, un grup d´amants de la cultura va començar a revisitar aquest gènere primigeni de l´indret i cada any s´hi munta un epsectacle que transporta l´espectador al segle XIV.

Cartellera de cine

Bages Centre

Bages Centre

Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.

 
Enllaços recomanats: Premis cinema