La sessió de dissabte no va ser una iniciativa aïllada, sinó que s´inscriu en un ampli procés d´investigació, consulta i estudi que està duent a terme l´Ajuntament de Manresa sobre el Pla d´Acció Cultural (PAC), i que de cara al mes de març és previst que culmini amb la configuració d´un document que estabeixi les línies de treball de futur.

Amb aquest pla es reprèn una acció que s´havia iniciat el 2003, però que va quedar travada en la fase de diagnosi pel canvi de l´equip de govern a l´Ajuntament, i que no es va executar. Actualment, doncs, es parteix del mateix punt que fa cinc anys, però amb l´afegitó que ara la situació de Manresa ha canviat (des dels canvis socials, estratègics i econòmics, fins al reforçament de la seva capitalitat cultural de comarca i de Catalunya central), per tant, s´ha de tornar a elaborar el document de diagnosi.

La jornada matinal es va centrar en dues parts. La primera consistia a tractar d´extreure, a través de sis grups, el màxim de propostes sobre sis àrees diferents que millorant-les en sortiria beneficiada la cultura de la ciutat. Es va incidir en les noves escales territorials que han de servir per redefinir el paper de Manresa; què han fer l´Ajuntament i les entitats per arribar a nous públics; a trobar la manera de saber donar respostes des del sector cultural als canvis que hi ha a la societat, és a dir, com treballar la nova realitat intercultural; a donar suport i enfortir el texit associatiu cultural manresà; en les responsabilitats dels agents privats en la cultura; i a com millorar la comunicació que es fa dels actes culturals que s´organitzen a Manresa.

La segona part va consistir a tocar la cultura des dels sectors que la formen, les funcions i tots els públics. D´aquesta manera, es va tractar el patrimoni cultural, que té un potencial de creixement; les arts escèniques (el nou teatre Kursaal, l´increment de programació i públic, els nous espais); la música (en aquest cas, Manresa és un bressol d´interprèts, però calen espais); les arts visuals (sector que té greus mancances, ja que falten sales d´exposicions); la literatura (molt present a la ciutat); el coneixement i la lectura pública; el sector audiovisual (petit, però actiu); la cultura tradicional i popular; i la cultura de proximitat.

Després de la jornada, les expressions de participants i organitzadors eren positives, sobretot per la gran assistència i participació, que, a més, era molt diversa, amb noves cares i noves idees; i per l´elevat nombre de propostes que s´havien sentit i recollit.

El regidor de Cultura de l´Ajuntament de Manresa, Ignasi Perramon, que va assistir a tota la jornada, va mostrar-se satisfet de com va funcionar la iniciativa «sobretot perquè hi han assistit persones molt diverses, tant d´edat, com pertanyents a àmbits culturals molt diferents». Pel que fa als debats i a la consegüent recollida de propostes, Perramon va manifestar que «s´han donat moltes propostes i idees concretes, i crec que tothom està content d´haver pogut opinar». Amb les propostes de cada grup recollides, és previst que es redacti un document per poder-lo enviar, abans del mes de març, a tots els participants per tal que el puguin millorar, corregir o ampliar. Per al mes de març s´espera poder tenir elaborat el full de ruta (nascut de les aportacions dels ciutadans) que guiarà la cultura de la ciutat.

L´acte de cloenda de la jornada va anar a càrrec de l´alcalde de Manresa, Josep Camprubí.