«Punto vulnerable. Transformadores a la intemperie». Amb tan concisa expressió es cloïa la breu referència a l’estació elèctrica situada a prop del pont de Ferro de Manresa que s’assenyalava com a objectiu número 25 en l’informe que l’Estado Mayor del Aire de l’exèrcit franquista va elaborar per indicar els transformadors que calia bombardejar a Catalunya. L’atac que va tenir lloc el 21 de desembre del 1938 -demà farà setanta anys- no va tocar l’objectiu proposat, però les bombes van provocar la mort de les germanes Maria i Marina Gibert Rubinart, de 12 i 11 anys, respectivament. Una història colpidora de la qual Regió7 es va fer ressò a final del 2005, quan un exhaustiu treball de recerca de Joaquim Aloy i Pere Gasol va permetre explicar a la ciutadania de Manresa la història dels bombardeigs que van tenir lloc en l’esmentada data i el 19 de gener del 1939, pocs mesos abans de la derrota definitiva de la legalitat republicana i el triomf de la sublevació militar que va conduir al desastre de la Guerra Civil Espanyola.

Aquell episodi del conflicte bèl·lic a Manresa coneix ara nous detalls gràcies a les investigacions que continuen duent a terme Gasol, Aloy i Jordi Basiana. Després de regirar papers a l’Arxiu Comarcal de Manresa, a Àvila i a l’Ufficio Storico dell’Aeronautica Militare de Roma, i també gràcies a la informació facilitada per l’Archivo Histórico del Ejército del Aire, de Villaviciosa de Odón (Madrid), la pàgina web sobre els bombardeigs que els estudiosos bagencs van posar en marxa fa tres anys s’ha renovat i ampliat amb un centenar de documents inèdits. Un material de gran inte-rès històric que aporta noves dades a uns esdeveniments que demostren, tal com explica Aloy, que «els catalans vam ser uns conillets d’índies pels qui volien conèixer els efectes dels bombardeigs sobre la població civil».

La dissort de les germanes Gibert és un capítol especialment dramàtic dels dos atacs aeris de Manresa, perpetrats amb informació que va sortir, en alguns casos, de la mateixa ciutat. El treball que s’ofereix a la ciutadania a www.memoria.cat/bombardeigs també permet documentar el paper de l’espionatge franquista, que en part va ser realitzat per aquells a qui aleshores ja s’anomenava «evadits», manresans que es van passar a la zona franquista i van proporcionar informació sobre els possibles objectius per bombardejar.

Un informe sobre la fabricació de material de guerra a la ciutat, amb dades facilitades per un d’aquests evadits, i signat el 24 de juny del 1937, diu que «La Fundición Ubach de Manresa fabrica exclusivamente bombas de 1.200 kilos para mortero del 51. Cada tres semanas funden mineral para seis mil bombas. También fabrican el mismo producto en otros pequeños talleres. En ‘La Maquinaria Industrial’ de la citada ciudad fabrican ametralladoras, excepto el cañón por falta de máquina para hacer las estrías del ánima. Esta fábrica es de poca importancia».

En un altre document, del 7 de març del 1938, un recluta català que va fugir de la «zona roja» es veu com també proporciona informació: «la Fábrica Pirelli, de Villanueva y la Geltrú, traslada ahora su maquinaria para la fabricación de material de guerra a San Juan de Villatorrada, pueblo a unos cinco kilómetros al norte de Manresa, en el cual ya había una fábrica Pirelli, con una chimenea. Esta fábrica se localiza enseguida, pues el pueblo es pequeñísimo». Informacions que, entre altres crims, van causar la mort de la Marina i la Maria Gibert.