El mausoleu de Bellpuig, una de les obres cabdals del Renaixement català

El mausoleu ubicat a l'església parroquial de Sant Nicolau de Bellpuig és una de les obres cabdals del Renaixement català.

ACN Així ho afirma l'autor del llibre recent presentat 'El Mausoleu de Bellpuig', Joan Yeguas, conservador del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) i originari de Castellnou de Seana (Pla d'Urgell). Yeguas explica que l'obra va ser creada per Ramon de Cardona amb la voluntat de ser el puntal del panteó funerari dels Cardona al convent del municipi urgellenc. Yeguas considera que el mausoleu és un dels més importants de l'estat espanyol, amb unes dimensions enormes: 1.090 centímetres d'alçada per 550 d'amplada, elaborat amb marbre de Carrara (Itàlia).

Joan Yeguas va veure per primer cop el mausoleu de Bellpuig quan tenia catorze anys i assegura que sempre li havia ballat pel cap de fer algun estudi sobre aquesta obra d'art. D'aquesta manera, quan va acabar la carrera universitària es va endinsar en una tesi sobre l'escultura catalana a l'època del Renaixement i en aquest àmbit el mausoleu de Bellpuig ocupava un 'paper protagonista'.

Yeguas va acabar llegint la tesi doctoral l'any 2001 i assegura que llavors el llibre 'El mausoleu de Bellpuig' ja estava acabat al seu 80%. De totes formes, la idea de publicar-lo no va sorgir fins al 2004 a partir dels conceptes que la gent sempre anava explicant coses del mausoleu que no eren del tot correctes i sobre la base d'assentar una visió més actualitzada de la matèria en qüestió. Així mateix, també ho va fer amb la idea de crear un llibre sobre el sepulcre, Yeguas volia estudiar la vessant patrimonial de Bellpuig i donar-la a conèixer.

Joan Yeguas considera que 'El Mausoleu de Bellpuig' és un llibre per a tots els públics, des d'aquell expert que hi pot trobar una interpretació completa de l'obra fins a aquella persona que no té grans coneixements d'art. D'aquesta manera, el lector trobarà una bibliografia completa de l'autor del mausoleu, Ramon de Cardona, que hi està enterrat, així com totes les claus per entendre quina persona era i que va fer al llarg de la seva vida per arribar a disposar d'un sepulcre d'aquestes característiques a la seu de la seva baronia.

D'altra banda, el llibre compta amb l'estudi complet de l'obra d'art. En aquest sentit, Yeguas reafirma la base que el llibre és una obra 'per a tots els públics' pel fet que el text és del tot comprensible i que hi ha molt document gràfic que ajuda al lector a entendre tots els conceptes que s'hi expliquen. El mausoleu doncs, ha estat fotografiat per l'italià Luciano Pedicini que repassa de d'alt a baix tots els detalls d'aquesta peça que fa gairebé quinze metres d'alçada. Segons Yeguas, amb aquestes fotografies fins hi tot els ciutadans de Bellpuig que coneguin més bé el mausoleu poden arribar a descobrir detalls que no han vist mai.

Joan Yeguas considera que el sepulcre de Bellpuig no és ni de bon tros prou conegut per la categoria de bé cultural d'interès nacional que ostenta. En aquest sentit creu que una de les raons principals és perquè es tracta d'una obra de l'època del Renaixement, una etapa que durant molts anys ha estat 'bandejada' pel fet que s'ha considerat com un període de decadència artística. Yeguas afegeix que el fet que l'escriptura fos en castellà o llatí va fer que el catalanisme estigués 'per terra' i els creatius del Renaixement estiguessin mal valorats durant molts anys.

Això no obstant, Yeguas remarca que el sepulcre de Bellpuig demostra que al Renaixement es van crear obres d'una 'altíssima qualitat' que demostren que va ser una època cultural com qualsevol altra o fins hi tot 'molt potent' al segle XVI. Segons l'autor, en aquella època hi havia diners i molta voluntat per crear obres noves però lamenta que tradicionalment, a Catalunya s'ha tendit més a estudiar moments històrics com el romànic o el gòtic i el modernisme, que és quan va despertar el moviment nacional català.

En aquest sentit, Yeguas insisteix en la importància del mausoleu de Bellpuig partint de la base que molts pobles poden disposar d'una església barroca però cap sense una obra d'aquestes característiques amb marbre de Carrara importat d'Itàlia. Així mateix, assegura que a Catalunya només n'hi ha quatre de similars característiques i que a tot l'estat espanyol uns quinze o vint, sent el de Bellpuig el més destacat ja que surt a tots els manuals. A més a més, Yeguas destaca que l'obra ha patit molt durant la història ja que primer fou traslladada peça a peça del convent de Bellpuig a l'església i posteriorment va ser pràcticament destruït l'any 1936 a conseqüència de la Guerra Civil.

El mausoleu s'hauria de desmuntar peça a peça a llarg termini

Tot i ser partidari que les restauracions monumentals haurien d'anar a menys a mesura que passin els anys, Joan Yeguas considera que la restauració del mausoleu de Bellpuig, que es va portar a terme l'any 1940 era necessària i a més fou completíssima perquè es va haver d'intervenir peça a peça com si es tractés d'un puzle. Això però, ha generat un problema, i es que les peces, al estar empegades, ara s'estan separant i obrint perquè la pega està deixant de fer el seu efecte. Per aquest motiu, Yeguas creu que a llarg termini, d'aquí a deu o vint anys, el mausoleu de Bellpuig haurà de ser objecte d'una campanya de restauració integral que contempli el seu desmuntatge total per tornar a ser muntat peça a peça.

El mausoleu de Bellpuig és una obra funerària que tenia la voluntat de ser el lloc d'enterrament dels Cardona. Originàriament estava ubicat al convent de Bellpuig, que també va ser creat sota aquesta concepció d'acollir tots els fèretres dels Cardona. No era res més que la voluntat de l'època de seguir la línia que totes aquelles persones de poder havien de ser enterrades en espais monumentals. D'aquesta manera, el mausoleu es va crear amb marbre de Nàpols ja que a l'estat espanyol pràcticament no n'hi havia i era un material molt més ben valorat que l'alabastre o la pedra.