Lluís-Anton Baulenas (Barcelona, 1958) va guanyar el darrer premi Sant Jordi amb El nas de Mussolini, una ficció ambientada en la Catalunya de la dictadura de Primo de Rivera.
El nas de Mussolini és la vivència d´una noia que espera l´ordre dels dirigents del seu partit comunista d´atemptar contra Primo de Rivera. Ha escrit una novel·la contra els fanatismes?
Sí, tot i que cal matisar que, com en altres novel·les meves, el més important és la història, l´argument, els personatges, la literatura, més que no pas l´afany de donar un missatge. Si de cas, com sempre, qui dóna aquest missatge són els personatges a través de les seves històries. No pas directament l´autor.
El llibre parla de la dialèctica entre la llibertat individual i el compromís col·lectiu incondicional, fins i tot quan aquest darrer implica una disciplina difícilment sostenible. Ha volgut obrir el debat entre els lectors per posicionar-se a favor i en contra de la Berta, la protagonista?
La novel·la és un material viu i, per tant, qualsevol debat suscitat entre els lectors és bo, enriquidor. Més enllà del fet que l´autor l´hagi volgut provocar o no, que no és el cas.
Ha volgut prendre partit en aquest debat?
La posició, com a mínim escèptica, davant qualsevol mena de totalitarisme, penso que és evident.
Per què encara el terrorisme en el rostre d´una dona?
Per raons purament argumentals. Era molt millor que no pas un home, entre altres raons perquè la probabilitat que una dona po-gués acostar-se fins a límits letals a un dictador, sobretot un com Primo de Rivera, amb fama de conquistador, era molt més alta i assegurava un bon resultat.
La narrativa catalana ha trobat un filó en la República, la guerra i el franquisme. L´època del Directori, però, no ha estat tan utilitzada. Què té d´atractiva aquella època per a un escriptor?
Entre altres raons, que hi veus el naixement de les posicions ideològiques que esclataran pocs anys més tard a la guerra civil.
Un dels episodis és el rebuig que rep un obrer per salvar la vida al fill d´un burgès ric. La reacció dels seus camarades és d´una violència psicològica extraordinària. Tan radicalitzada estava la confrontació classista?
En aquella època, molt més en una situació de violència quotidiana inimaginable per a nosaltres avui en dia. Si no estaves amb els teus, automàticament t´hi posaves en contra.
El personatge de Berta Panatis és inquietant. Com va anar evolucionant aquest personatge durant l´escriptura de la novel·la?
La figura de la protagonista cada cop és més inquietant perquè es va fent present la contradicció entre la realitat i la ideologia.
Segurament molts lectors pensaran que el personatge de la Berta és molt dur, intransigent. Va tenir la temptació de fer-la rectificar en les seves posicions?
La temptació sempre hi és, però una de les coses que s´aprenen amb els anys en l´ofici d´escriure és a contenir i tallar. Els personatges mereixen prou respecte perquè, si cal, els facis anar fins a una situació extrema, encara que això no sigui el més còmode per al lector.
Els dos atemptats de què parla la novel·la, el de Mussolini (executat) i el de Primo de Rivera (frustrat), són reals?
El de Mussolini, sí. El de Primo de Rivera, no. Tot i que això no vol dir que no se´n preparessin, ni que fos possible, vista la documentació sobre el tema.
Catalunya, un país sense estat, és un racó de món petit però en què les grans convulsions de la modernitat s´han reflectit amb especial intensitat?
No és una cosa que cregui o que deixi de creure. La història ens demostra que sí. Per la causa que sigui. Ara mateix, Catalunya és un exemple a nivell internacional de supervivència, amb una mínima qualitat, com a nació sense estat.
IMPRIMIR PÁGINA »
AUMENTAR TEXTO »
REDUCIR TEXTO »
