Dia Mundial per la Llibertad de Premsa

"Vaig ser empresonat a Zimbabwe, només per haver fet el meu treball... Van dir que havia « comès un acte de periodisme » i crec que tenien raó."

ASSOCIACIÓ MUNDIAL DE PERIÒDICS És així que Barry Bearak, periodista del New York Times, va descriure el seu empresonament i expulsió de Zimbabwe, per haver intentat difondre informacions des d'aquest país durant les ultimes eleccions. La difícil situació de Bearak va ser divulgada extensament en els mitjans globals i va crear una onada d'indignació i protesta en la comunitat internacional. Mes de mil periodistes són detinguts en el món cada any, i no obstant això, la gran majoria de les seves dramàtiques històries, i ben sovint tràgiques, no són divulgades.

Desgraciadament, no és l'únic en aquest cas: Prop de 125 periodistes en el món, pateixen actualment d'una pena carceral i 411 han estat assassinats en aquesta última dècada. Investigar la corrupció, l'activitat criminal i altres temes subjectes a polèmica és un motiu precís d'enfrontar-se a la presó o a la mort en molts països.

Per què aquests periodistes prenen aquest risc i voluntàriament es posen a si mateixos i a les seves famílies en la línia de foc? Cadascun d'aquests homes i dones tenen una història distinta, però tots comparteixen aquesta opinió: sense el dret a informar i expressar-se lliurement, no es poden exigir altres drets.

El Dia Mundial de la Llibertat de Premsa, el 3 de maig, és un dia per reafirmar aquesta noció i cridar l'atenció sobre els governs repressius que neguen aquest dret als seus pobles. És un dia per recolzar i comprendre la relació fonamental entre la llibertat de premsa i la democràcia, així com a tots els drets humans.

Hi ha innombrables històries dignes de ser recordades i difoses en aquesta data. Barry Bearak, cap adjunt de l'oficina en Johannesburgo del New York Times va fer cas omís d'una llei draconiana contra la premsa, que va restringir rigorosament la cobertura de les eleccions presidencials a Zimbabwe. La seva missió de reportatge va ser interrompuda quan 21 agents de la policia van irrompre en el seu quarts d'hotel. Va passar quatre dies en una cel·la de formigó, abans de ser expulsat del país.

A Zimbabwe, on les fonts independents de notícies lluiten per mantenir-se a suri, els periodistes poden ser considerats com a criminals de manera instantània, per la qual cosa han escrit o per no tenir una acreditació periodística adequada. Tractar d'obtenir la llibertat de premsa, va dir Bearak, "és una manobra combativa de rereguarda. En el cas de Zimbabwe, ens superen clarament en numero i no puc afirmar que estiguem guanyant. "

Moussa Kaka ho corrobora: El director de l'emissora de ràdio privada, Saraouniya Ràdio, i corresponsal de Nigèria per a la ràdio francesa RFI i Reporters sense Fronteres (RSF), va ser empresonat durant 384 dies, per la seva cobertura sobre el Moviment de Justícia a Nigèria, el qual ha estat involucrat en una llarga rebel·lió contra el govern. Va ser posat en llibertat condicional el 7 d'octubre de 2008.

"La rebel·lió al nord és tema més important a Nigèria, no obstant això, no es pot cobrir, perquè el govern ho censura tot", va dir Moussa Kaka.

"La gent sempre parla de la modernització d'Àfrica, però això no serà possible mentre els periodistes siguin empresonats pel que escriuen o diuen ». I va prosseguir dient: "Volen democràcia? Llavors deixin a la premsa fer el seu treball... A més a més va afegir : « si la intimidació tingués un efecte real, aquest treball no existiria, o almenys jo no ho estaria fent. I per això, estic disposat a tornar a la presó, sense vacil·lació. "

El conjunt d'històries com aquestes són massa comuns. Prenguem el cas de Mohammad Al-Al-Abdallah, de 26 anys d'edat, blogger Sirià i activista de drets humans, el pare i del qual germà van ser empresonats per criticar les polítiques de Síria i exigir reformes al seu país. Al-Abdallah també va ser breument detingut, abans de fugir del seu país cap als Estats Units, on continua escrivint el seu blog, titulat : 'Me'n vaig i no tornada', el qual és objecte de censura al seu país d'origen.

"Ens estan arrestant , igual que als periodistes tradicionals, i encara que és vergonyós, significa que estem fent el correcte", va dir Al-Abdallah.

A Iemen, Abdel Karim Al-Khaiwani, va passar un any després de les reixes pel seu reportatge sobre la corrupció d'alt nivell, el nepotisme i els abusos dels drets humans. Al-Khaiwani, que recentment va guanyar el Premi Internacional de Periodisme de Drets Humans d'Amnistia Internacional, deu ara afrontar-se a una altra condemna de sis anys, i ben sovint se li prohibeix sortir del país, per assistir a conferències internacionals sobre la llibertat de premsa.

"Em nego a sotmetre'm o a tolerar la intimidació. Em nego a renunciar als fonaments de la llibertat i de la justícia. Protesto contra el despotisme, l'opressió i totes les formes d'empaitament ", va dir el mateix.

A Colòmbia, un altre país on els periodistes són habitualment perseguits, 130 periodistes han estat assassinats en els últims 30 anys, per articles que cobreixen el combat de les guerrilles, la corrupció d'alts mandataris i el tràfic de drogues. Poden preguntar-li a Claudia Julieta Duc, qui ha lluitat contra demandes a la cort, s'a enfrontat a amenaces de mort, i ha abandonat el seu país en tres ocasions, per temor que les seves investigacions tinguin conseqüències letals.

"Crec fermament que l'única manera d'obtenir una vertadera llibertat de premsa a Colòmbia és d'assegurar que tots la defensem plegats. Independentment dels desacords personals, els punts de vista, o les idees, el dret a expressar-se està per sobre de tots els interessos i les sensibilitats ", va afegir.

Aquesta repressió no és només un problema per als periodistes i els bloggers, sinó per a tots nosaltres, ja que depenem que ells prenguin els riscos i difonguin les informacions. Mohamad Ali Al-Abdallah de Síria diu que hi ha molt per fer : "Des d'assistir a les audiències del tribunal fins a recolzar la família dels periodistes empresonats ; tothom pot contribuir a la seva manera i al seu propi nivell" va explicar.

Val la pena recordar això, al Dia Mundial de la Llibertat de Premsa.

L'Associació Mundial de Periòdics organitza anualment una iniciativa per al Dia Mundial de la Llibertat de Premsa, per cridar l'atenció sobre la funció que exerceixen els mitjans d'informació independents en la societat, i sobre la manera en què aquests es veuen atacats.