Joan Miquel Oliver ofereix el seu vessant més poètic i intimista a El Sielu

Amb un format intimista, acompanyat a l’escenari de dos músics i envoltat del caliu del públic bagenc, Joan Miquel Oliver va presentar divendres a la nit al Sielu el repertori del seu segon treball discogràfic en solitari Bombón mallorquín. El lletrista i compositor de la banda mallorquina Antònia Font arribava a Manresa l’endemà del seu pas pel Festival de Guitarra de Barcelona, on va actuar amb un notable èxit de públic i amb la crítica al seu favor.

MARTA PICH/MANRESA Sota un posat tímid, impassible i amb guitarra en mà, Joan Miquel Oliver pujava a l’escenari del Sielu al punt de la mitjanit. Ho feia al costat de Pere Manel Debon (Antònia Font) a la bateria i percussió i Toni Pastor al llaüt i electrònica. Oliver és d’aquells personatges que sap captar l’atenció del públic sense oferir grans muntatges i amb poc afany de protagonisme. N’hi ha prou amb les seves cançons i els seus comentaris, que vesteix amb un humor molt fi. Un dels nous temes, Polo de llimona, una peça que parla de la visió obscura de la infància, va encetar la vetllada. Progressivament anirien sonant Final feliç, Somiers, Ryanair i així fins a interpretar la dotzena de peces que forma el nou disc. Amb aquest treball ha volgut recuperar una part de la seva infantesa, fent referències a icones de la seva generació. Al disc també ha experimentat molt amb la sonoritat de paraules.

Al llarg de la nit, també va recuperar temes dels seu primer treball com M’encanta París. Va ser aleshores que el músic va confessar que «tot i que tinc la certesa que m’encanta aquesta ciutat, no hi ha estat mai». També va fer una picada d’ullet a Tomeu Penya a Molí de vent. Va repassar pràcticament tota la seva discografia, o gairebé tota, incloses Sa núvia morta i Hansel i Gretel, publicades en un senzill fa un parell d’anys.

El format del concert era més per escoltar assegut còmodament en una cadira, que no pas dempeus. L’ambientació, també. Dos llums i una il·luminació molt suau donaven caliu a la sala i embolcallaven públic i artistes en una mateixa galàxia, potser la de Marcianet de Mart. Tot i estar dempeus, això no vas ser un impediment perquè el públic gaudís igualment del concert. Els assistents van poder degustar el contingut poètic de les seves lletres. En això té molt a veure la faceta en el camp de la literatura de Joan Miquel Oliver. I és que, a banda de lletrista, músic i compositor, també és escriptor. Ha publicat un llibre de poesia i, recentment, la novel·la El misteri de l’amor. L’autor explica que «aquest llibre acaba igual com comença el seu últim disc».