Solsona i Montserrat presten obra al Museu d´Art de Girona

TONI MATA I RIU MANRESA
La seducció exercida a Catalunya per la cultura de l'antiga Grècia com a patró fundacional de la civilització occidental es reflecteix en obres d'art com la pintura Mare de Déu amb l'infant, de voltants del 1500, que conserva el Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, i els bustos creats per Enric Casanovas i Josep Dunyac en les primeres dècades del segle XX, dels quals el Museu de Montserrat n'és dipositari. Aquestes peces d'aquests dos centres de la Catalunya central formen part de l'extens conjunt que il·lustra el discurs expositiu de Fascinació per Grècia. L'art a Catalunya els segles XIX i XX, una mostra que es pot visitar al Museu d'Art de Girona fins al 30 d'agost.
"L'esperit filhel·lènic", tal com explica Josep Maria Trullén, director del centre, impregna "l'art i la cultura catalanes dels dos darrers segles". Les excavacions dutes a terme fa cent anys a Empúries i la descoberta de l'estàtua dedicada al déu de la medicina, Asclepi (en el llatí dels romans, Esculapi), van significar un punt d'inflexió en la redescoberta del passat grec, i en la commemoració del centenari d'aquestes fites s'inclou l'exposició.
La fascinació a la qual al·ludeix el títol té diverses etapes al llarg dels segles. L'any 1380, Pere III el Cerimoniós, un dels reis més importants per a la història de Manresa, "després que els catalans s'establissin al ducat d'Atenes, va manar que una dotació especial d'homes armats protegís el Partenó per tal de salvaguardar-lo, i deixà escrit que el temple atenès era la joia més bella de tot el món", novament en paraules de Trullén. Influències de l'admiració per l'art vingut del món hel·lènic es poden comprovar en la pintura a l'oli Mare de Déu amb l'infant, del Museu de Solsona, que s'exhibeix a l'equipament gironí. El quadre testimonia la inspiració que va exercir l'estètica bizantina en els creadors catalans.
Fent un salt en el temps, l'exposició dóna fe de l'admiració que va rebrotar al principi del segle XIX, durant el període neoclàssic. Durant aquella centúria, el romanticisme va impregnar actituds com l'adhesió a la causa de l'autonomia de Creta, que es va concretar en el Missatge al Rei dels Hel·lens Jordi I de Grècia, instigat per l'historiador Antoni Rubió, una missiva signada aleshores "per la majoria de les associacions polítiques i culturals catalanes del moment".
Del Museu de Montserrat se n'exposen tres bustos, dos Cap de noia, d'Enric Casanovas, un de marbre i un altre de terra cuita, datats el 1932, i el Femme accroupie (1919), de Josep Dunyac. Tres escultures que palesen la importància que en aquesta disciplina artística va imprimir el llegat de l'antiga Grècia.
Durant el segle, tal com explica la mostra, la fascinació continua: les columnes dòriques al·legòriques d'un temple grec del Palau de la Música Catalana i la traducció que va fer Carles Riba de l'Odissea el 1948 són dues mostres palpables d'una admiració de llarg recorregut.