´Treballar amb Espert i Sardà és una sort, són actrius de molta presència´

TONI MATA I RIU MANRESA Les representacions de La casa de Bernarda Alba que es fan al Teatre Nacional de Catalunya tenen un repartiment de luxe encapçalat per Rosa Maria Sardà i Núria Espert. Entre el cor de dones vestides de dol que apareix en alguns passatges de l'obra figura la manresana Laia Oliveras.

Quin és el seu paper?
Després del funeral del marit de Bernarda Alba apareix l'estol de veïnes, vestides de negre i entonant uns cants gregorians. Quan assajàvem, el director musical ens va fer unes proves de veus i em van dir que jo seria la cantant solista del cor de dones.
Com prova treballar amb actrius de la talla de Sardà i Espert?
És una sort poder veure com actuen, la seva presència és molt gran. I ser allà al mig és al·lucinant. Als assaigs, quan Lluís Pasqual, el director de l'obra, em donava indicacions perquè em tocava donar entrada al cor, realment sentia la sort d'estar en aquest muntatge al TNC.
Per a l'espectador, la imatge del decorat blanc i el vestuari negre de la trentena de dones és impactant. Com es veu des de l'escenari?
Uf! Si des de dalt es veu així... des de baix molt més. Sobretot quan encara no s'ha alçat la tela blanca amb què s'inicia l'obra.
Té altres projectes entre mans?
La veritat és que uns quants. Amb la companyia mallorquina Res de res reprendrem les actuacions de l'espectacle Setembre a partir de la tardor. També estic implicada en les Trifulkes de la Katalana Tribu, un projecte que dirigeix Toni Xuclà sobre la història de Catalunya en cançons. La setmana vinent, les actrius que hi cantem, entre les quals també hi ha una altra manresana, Aina Huguet, venim a gravar la nostra peça als estudis Kay. Aquest espectacle es representarà el dissabte 25 de juliol al Festival de Peralada. I l'octubre seré a Manresa per prendre part en el cicle de lectures dramatitzades.