El CCCB reviu la mitificació de la delinqüència juvenil a la mostra ´Quinquis dels 80´

TONI MATA I RIUBARCELONA
La detenció del Vaquilla al carrer Balmes de Barcelona, el matí del 12 de desembre del 1984, és una de les escenes televisives que s'han imprès amb més força en l'imaginari col·lectiu del país. La caiguda de Juan José Moreno va significar un dels primers grans èxits informatius de l'aleshores novella TV3 i les imatges de la seva captura van contribuir a crear una certa mitificació al voltant d'un delinqüent que va morir als 42 anys després de passar-ne 28 entre reixes.
Personatges com el Vaquilla i el ressò mediàtic que van obtenir, en un context de crisi econòmica i social, centren l'exposició Quinquis dels 80. Cinema, premsa i carrer, que obre portes avui al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. L'exposició, que estarà oberta fins al 6 de setembre, "no tracta de la delinqüència juvenil, sinó del mite que es va crear des del cine i el carrer", va explicar ahir Amanda Cuesta, cocomissària juntament amb Mery Cuesta.
Els barris de San Blas (Madrid), la Mina (Sant Adrià de Besòs) i Otxarkoaga (Bilbao) són els territoris que exploren les responsables de l'exposició per parlar del clima de degradació que es va instal·lar a la perifèria de les grans ciutats a final dels anys 70 i principi dels 80, als inicis de la democràcia. La delinqüència juvenil que s'hi va generar va respondre a unes condicions de marginació i buit assistencial que el cinema va recollir en títols com Perros callejeros, Navajeros, Juventud drogada, Las que empiezan a los quince años, Miedo a salir de noche, Los últimos golpes del Torete i La patria de El Rata, entre d'altres. L'exposició es fa ressò del tipus de vida, l'oci i l'estètica de l'època en uns ambients marginals que, paradoxalment, la influència del cinema i de la premsa sensacionalista va contribuir a ubicar en un espai de centralitat.
Quinquis dels 80 rastreja en les manifestacions culturals que van difondre el mite de personatges com el Vaquilla, però no obvia les problemàtiques que els van donar vida, com la desatenció dels barris perifèrics, la corrupció de les presons, els efectes de les drogues i l'alt grau de violència d'alguns delictes que van merèixer amplis tractaments informatius en mitjans com el desaparegut diari de successos El caso, entre d'altres. L'exposició presenta una doble lectura: la documentació ubica l'espectador en el context de l'època i l'exhibició cinematogràfica de fragments de nombroses pel·lícules dóna testimoni de la rapidesa amb què el mitjà va recollir el fenomen i el va escampar contribuint a la seva mitificació.