?Joan Pera (Mataró, 1948) és un dels actors més estimats i entranyables del nostre país. Parlar d'ell és sinònim de comèdia. En solitari o juntament amb Paco Moran, la seva parella artística durant tretze anys, l'actor és tot un referent de l'escena catalana. Amb Moran van batre el rècord Guinness de major nombre d'entrades venudes per a una sola sessió. Va ser amb La extraña pareja, un fenomen teatral que va aconseguir reunir 14.797 espectadors al Palau Sant Jordi. Aquesta carrera artística conjunta els va fer mereixedors del Premi Especial Teatre BCN per la seva aportació a la comèdia a Catalunya. Actualment, compagina les representacions de La Glòria del mercat al Teatre Condal amb els bolos d'El joc dels idiotes i El show de Joan Pera, dos espectacles que faran parada a Manresa. Per un costat, aquest dilluns l'actor mataroní serà a la Sala Gran del Kursaal per presentar El show de Joan Pera, en una sessió amb les entrades ja exhaurides. Es tracta d'un espectacle bilingüe on Pera ens parla de les seves vivències personals i professionals. Per la festa major, i com l'any passat, l'actor tornarà a Manresa, acompanyat, també, de la polifacètica Lloll Bertran, amb una doble sessió d'El joc dels idiotes. La comèdia amb què, segons l'actor, "hem aconseguit fer més riure de tota la història del teatre català".
ElShow de Joan Pera és, segurament, l'obra més personal que ha protagonitzat.
Sí, perquè hi explico les coses que m'han passat amb total sinceritat. Tot el que hi dic és veritat: la relació amb el Paco Moran, quan vaig conèixer el Woody Allen, els meus inicis al teatre, els meus fills, les anècdotes que em passen el dia a dia. No és tant una obra de teatre on fem una acció en escena i interpretem un paper, sinó que és una mica allò que em passa el dia a dia. Poso en comú i en perspectiva coses que m'han succeït i que són divertides, o no, però que les fem divertides. Volem donar a la vida aquest gir, aquest toc d'alegria i de bon humor. Cada funció és diferent. A El show de Joan Pera l'espectador no és un número més, és algú que té una relació directa amb mi.
Com porta això de compaginar els bolos d'El show de Joan Pera i El joc dels idiotes amb les funcions de La Glòria del mercat al Teatre Condal?
La vida té aquestes coses. Per sort a cap de les tres obres no hi interpreto papers, sinó que faig de Joan Pera. Si no fos així em seria difícil, per exemple, interpretar ara un borratxo, després un pobre o un rei. Les meves situacions sempre tenen un toc de sinceritat de la meva manera de ser. No faré mai una funció on jo no sigui un personatge real, creïble, que cone-guem, amb les seves anècdotes i la seva quotidianitat.
Joan Pera s'associa a papers còmics. En un paper dramàtic com el que va interpretar a la pel·lícula de Ventura Pons Forasters, com s'hi troba?
A mi m'agrada que les co- ses tinguin aquest sentit de l'humor, aquest estar per sobre les circumstàncies que t'envolten i que et foten. En el cas del dramatisme de la pel·lícula és també una comunicació. És evident que hi ha un moment a la vida que el món se't menja. Però és un moment. La comunicació d'estimació, dels ulls d'esperança i alegria hi ha de ser i el personatge que interpretava a la pel·lícula tenia una alegria de vida, tot i que estava passant uns drames molt forts. Considero que el drama que passes sempre és puntual i no té perquè durar sempre. No hi ha una situació dramàtica que duri anys. Woody Allen té una frase que a mi m'agrada molt i que defineix això molt bé: "la comèdia és tragèdia més temps". Quan a la tragèdia li has donat un temps, tot té un tracte humorístic.
Fins al 14 de juny el podem veure al Teatre Condal La Glòria del mercat, una comèdia que vol ser un homenatge a la seva mare. L'obra, que va suposar el seu debut com a autor teatral, ja es va estrenar fa dos anys, protagonitzada per Núria Valls. Per què decideix ara encarnar vostè aquest personatge?
Quan la interpretava la Núria Valls sempre pensava que si hagués conegut la meva mare les coses les faria d'una manera o d'una altra, o sigui, no interpretaria. Aquest coneixement del personatge el tinc claríssim. A l'obra no hi ha cap frase que sigui dita sense un sentit. Crec que és la comèdia més sincera que he fet, en el sentit que aquí sí que hi faig un personatge, però en el fons és igual, perquè sóc jo. No es tracta d'una interpretació sinó d'un servei, d'unes vivències i d'unes veritats. D'una manera de viure d'una època que es va anar acabant i que igual que a la meva mare, li haurà passat al 80% de la gent. És una mica un homenatge a tot això.
Joan Pera és un clàssic dels escenaris manresans. Dilluns presentarà El Show de Joan Pera i per la festa major El joc dels idiotes. Com és el públic manresà?
Venir a actuar a Manresa sempre és anar a un lloc on entenen de teatre, i per això vas una mica més amb compte a fer-ho tot més rigorós, perquè saps que estàs davant d'un públic entès. Si triomfes a Manresa, triomfes a una part molt important de Catalunya. Notes que agrades i la satisfacció és molt gran.
Ha fet teatre, televisió, cinema, doblatge... Si hagués d'escollir, amb què es quedaria?
La gent de teatre sempre tenim un punt de vanitat, mai no direm que no a qualsevol d'aquestes coses. Quan fa temps que no has sortit a la tele, tens el desig de tornar-hi, o si no et truquen per fer una pel·lícula, també. Però com el teatre no hi ha res, perquè té un punt màgic quant es crea la comunió entre el públic i tu. Sense la complicitat diària amb el públic que t'ofereix el teatre no podria viure. Abans d'una funció no vull veure mai ningú, perquè no creï pressions. Quant surts a l'escenari és un moment únic i demà en serà un altre. Per això sempre dic que no he fet La extraña pareja dues mil vegades, o dues mil cinc-centes, sinó que l'he fet un dia, i un altre, i un altre... perquè sempre és diferent.
A propòsit de La extraña pareja, com s'explica el seu èxit?
Això tothom ens ho pregunta i a mi sempre m'agrada dir que el teatre és el reflex d'un poble. A Catalunya no hi havia una parella que reflectís tan bé la gent que hi viu i treballa com aquests dos personatges. Eren tan catalans... i tothom s'hi sentia identificat. Aquesta és una mica la clau de l'èxit d'aquest muntatge.
Què li queda per fer, a Joan Pera?
Amb la petita il·lusió d'anar avui a fer una altra funció en tinc prou. La propera cosa que em quedi per fer, sigui el que sigui, sempre serà de comunicació amb la gent. No pretenc fer aquella gran interpretació que quedi per a la posteritat, vull aquesta complicitat diària. Si diuen que qualsevol nit pot sortir el sol, en qualsevol comèdia pot sorgir la màgia.
IMPRIMIR PÁGINA »
AUMENTAR TEXTO »
REDUCIR TEXTO »
