Andorra busca l´´efecte Gehry´ amb futur Museu de la Pau i Arxiu Nacional

Buscar l''efecte Gehry' per a Andorra és l'objectiu que el Govern d'aquest país es va proposar quan va encarregar al conegut arquitecte nord-americà el disseny del futur Museu de la Pau i la Identitat i Arxiu Nacional del Principat, que aquesta setmana ha estat donat a conèixer públicament

EFE Es tracta d'un edifici que segueix l'estela d'altres anteriors concebuts per Frank Gehry com el Guggenheim de Bilbao o la Ciutat del Vi a Àlaba, i consta de set plantes, cinc per sobre del terra i dues més, per sota.

La part central de l'edifici es preveu que estigui construïda en ònix translúcid, un material que permetrà la protecció de les obres, però deixarà filtrar la llum.

Per arribar fins a aquest disseny final, els arquitectes de l'equip de Gehry han visitat diferents equipaments d'aquest tipus a Espanya, França i Portugal, i s'han arribat a realitzar fins a 60 maquetes diferents.

El seu cost, segons que ha avançat el ministre de Cultura i Turisme en funcions, Juli Minoves, serà d'"una trentena llarga de milions" d'euros, una xifra on la tarifa de l'arquitecte serà d'aproximadament un 20% de l'obra.

Minoves defensa l'impacte econòmic que la construcció d'aquest edifici tindrà sobre el turisme d'Andorra a partir del que anomena 'efecte Gehry', és a dir, "un efecte multiplicador extraordinari sobre el retorn de la inversió" realitzada.

Per sustentar aquesta teoria, el Govern andorrà ha publicat un catàleg amb el disseny final de l'edifici en què ofereix dades de la repercussió econòmica directa que el Guggenheim de Bilbao ha suposat per a l'economia del País Basc.

Segons que s'afirma en el catàleg, que conté xifres procedents d'un estudi sobre l'impacte econòmic del museu bilbaí, la infraestructura pensada per Gehry ha suposat, entre altres, 2.100 milions d'euros en despesa directa dels visitants i la creació i manteniment de 4.354 llocs de treball durant els últims deu anys al Pais Basc.

L''efecte Gehry' també ha contribuït amb 2.000 milions d'euros al PIB espanyol, 400 milions de recaptació d'impostos per part de la Hisenda basca i més d'un milió de visitants a l'any, segons que ha subratllat Juli Minoves.

La defensa del projecte no és casual, ja que el Govern andorrà hi està treballant durant els últims quatre anys.

La parcel·la elegida té una superfície de més de 1.700 metres quadrats i està localitzada a la sortida de La Massana en direcció a Ordino.

Entre d'altres documents històric, el futur edifici podria albergar els "Pareatges", de 1278, o el Manual Digest, de 1748.

L'edifici està dividit en tres parts diferenciades.

A la zona davantera, se situa l'entrada, que dóna accés a la cafeteria-restaurant i una sala polivalent per a la celebració d'actes diversos.

També en aquesta part de l'edifici es concentra la zona museística, amb dues grans sales d'exposicions.

A la part del darrere, s'obre una zona dedicada al treball i custòdia dels arxius, separada i ordenada per a les tasques científiques que el seran pròpies.

En un tercer plano apareix una zona preparada davant una possible fase d'expansió a causa dels necessitats que puguin sorgir en el futur.

De tota manera, serà el nou Govern el que determini si finalment aquest projecte continua endavant o si, per contra, es queda a l'espera d'un millor moment econòmic per culminar-ho.