El còmic ´Brancaccio´ apel·la a la conscienciació ciutadana contra la màfia

El guionista Giovanni di Gregorio i el dibuixant Claudio Stassi apel·len a la mobilització de la ciutadania "com a únic manera per acabar amb la màfia" en un còmic, "Brancaccio", que han presentat al saló Internacional del Còmic de Barcelona.

JOSE OLIVA/EFE En una entrevista concedida a EFE Di Gregorio i Stassi han dit que aquest àlbum relata "la història quotidiana de la màfia, lluny del clixé de Hollywood".

Ells mateixos asseguren que "la màfia és un monstre que ho engoleix tot, un virus que podreix les societats on s'instal·la, un secret a veus que no té res a veure amb els fascinants caps i gàngsters cinematogràfics".

No se senten amenaçats com Roberto Saviano, que viu permanentment envoltat de guardaespatlles.

Stassi aclareix que "el més complicat és fer presentacions del llibre a les escoles o en altres centres públics d'aquest barri miserable de Palerm, Brancaccio, on la gent guarda silenci de tot el que hi passa pel seu propi bé i el de la seva família.

La valentia dels autors del còmic els ha valgut un premi al millor guió en la Comicon de Nàpols i ara aterra a Espanya de la mà de l'editorial Norma Cómics.

Perquè la història que narra "Brancaccio" sigui més creïble i la seva denúncia més directa, han escollit "uns personatges corrents, que en el seu conjunt reflecteixen el barri".

En aquesta evocació que fan de Palerm, guionista i dibuixant recullen a les vinyetes "els gestos quotidians, la falta d'ocupació, la cultura de la submissió instal·lada a la població, la corrupció en el món de la política i de la justícia, la brutícia als carrers, la falta endèmica d'aigua".

Per Di Gregorio, que fart de suportar aquesta asfíxia 'va emigrar' a Barcelona fa deu anys, "la màfia és bàsicament un problema cultural, que s'ha desenvolupat en l'últim segle" i que "després d'una breu decadència durant el període feixista, va tornar amb tota la seva força després de finalitzar la Segona Guerra Mundial i després d'haver ajudat els nord-americans a desembarcar a Sicília".

Mentre la gent aboni la màfia, la màfia seguirà existint, sentència el guionista.

Segons el parer de Stassi, que també aviat traslladarà la seva residència a Barcelona, "fer còmics com 'Brancaccio' tenen un valor pedagògic enorme, sobretot, per a les generacions més joves".

Seguint amb aquest esperit conscienciador i pedagògic, el mateix Stassi ha publicat a Itàlia un altre àlbum, "Per això em dic Giovanni", "amb l'únic objectiu que els nens d'avui coneguin qui va ser el jutge Giovanni Falcone i per què el va assassinar la màfia".

Per acabar amb la màfia, coincideixen tots dos, "abans que posar el cap a la presó, els ciutadans han d'eliminar el cap que tots tenen al seu cap i que dicta totes les seves actuacions, pensaments i moviments".

Admeten que no és fàcil sortir d'aquest cercle viciós: "al final, l'única manera de tenir un treball mitjanament remunerat és demanar un favor a un polític o a un mafiós".

La història de "Brancaccio" es nodreix d'aquest "fatalisme meridional" italià: "Tots es queixen, però ningú fa res per canviar la situació política".

Són conscients que els canvis seran lents: "El còmic no canviarà res, però és com un riu i el rumor que ha produït ha arribat fins i tot a Sicília", apunta Stassi.

Sense caure en un pessimisme sense retorn, Di Gregorio lamenta que "amb Berlusconi en el poder, Itàlia ha tornat al mateix nivell d'emigrants que en els anys 50, només que ara no surten del país miners i pescadors, sinó executius i investigadors, i quan un país perd els seus joves es queda sense esperança".