Esteve Polls repassarà una vida dedicada al teatre, avui a Manresa

TONI MATA I RIUMANRESA
Íntim i sincer, despullat d'artificis, nostàlgic i agraït. Esteve Polls (Barcelona, 1922) torna avui a Manresa per presentar unes memòries que són tot això i molt més. El repàs exhaustiu -gairebé mil pàgines- d'una vida dedicada al teatre que ha titulat Cinc minuts abans que caigui el teló (Viena Edicions) perquè la seva existència, amb metàfores o sense, no s'entén sense allò que hi ha darrere del teló, els escenaris i els actors.
En un acte que moderarà Joan Morros (Galliner) i presentarà l'escriptor Lluís Calderer, Esteve Polls parlarà de les seves incomptables vivències en un edifici que el mes de febrer passat el va homenatjar. La presència a Manresa de l'obra Jugant amb Molière, que ha dirigit amb èxit arreu del país, va ser l'ocasió propícia per recordar amb Polls un esdeveniment que perdura en la memòria de tots aquells que l'any 1954 ja tenien ús de raó. Convertit en un director de prestigi, des de Manresa se'l va anar a buscar perquè es posés al capdavant d'un projecte que va acabar implicant molts ciutadans, la representació, durant quatre nits seguides el mes d'agost, i davant la façana principal de la Seu, de l'acte sacramental La hidalga del valle, de Calderón de la Barca.
En el llibre dedica set pàgines a repassar els records que encara conserva d'aquell capítol de la seva extensa i fructífera trajectòria, amb anècdotes impagables com els incidents que van estar a punt de cancel·lar la quarta i última de les funcions que van dur un total de catorze mil espectadors a la platea construïda en el talús que hi ha al davant de la Seu. "La darrera nit, la comissió es va passar i va vendre moltes més entrades de les que el recinte permetia, com 'entrades a peu dret', sense comptar que, com que no hi havia un lloc acotat per a aquelles localitats que en principi no estaven previstes, la gent, un cop havia entrat al recinte i havia desbordat els pocs 'acomodadors' voluntaris, es va anar col·locant on li va venir bé, de tal manera que en molts casos privaven la vista dels que havien pagat el corresponent seient numerat, que era força més car". L'episodi es va resoldre amb la intervenció decidida de Polls cridant a la calma, però el relat sencer dels fets d'aquell dia, inclosos els viatges amb cotxes i camions per anar a buscar -despertar, en algun cas- els actors de repartiment que eren a casa perquè ja havien actuat i, òbviament, no sabien que la funció s'havia suspès, és hilarant.
Cinc minuts abans que caigui el teló és un llibre emotiu, escrit amb el cor a la mà. Tal com explica l'actriu Núria Espert en el pròleg, "l'Esteve parla, és clar, dels seus èxits, que han estat molts, però es flagel·la una vegada i una altra amb els seus errors". Per les gai-rebé mil pàgines del volum, Polls recorre la seva vida des dels inicis en el teatre aficionat -seria "impossible" no esmentar-los, assegura- fins a l'homenatge que va rebre el 13 de desembre del 2005 al Mercat de les Flors (Barcelona) i la reeixida gira de Jugant amb Molière del 2008 i el 2009. "Ha valgut la pena treballar més de 60 anys damunt de la màgia dels escenaris. Sí. Encara hi tornaria! Ho proclamo ben alt: ho tornaria a fer!", escriu Esteve Polls com a cloenda d'unes memòries on no falten el Romea, les estades a Amèrica, el Poema de Nadal i la companyia de la seva inseparable Montserrat Salvador.